Com a docents i educadors/es, anhelem que les persones a qui acompanyem i se sentin plenament incloses, totes sense distinció. La diversitat que ens envolta als nostres carrers, barris, ciutats i pobles, també troba el seu reflex als espais educatius, i ho hem de considerar com una autèntica font d’enriquiment que ens permet veure i aprendre d’altres realitats. La diversitat, concebuda com una riquesa valuosa per a la inclusió en tots els sentits, tant dins com fora de les aules, ens brinda la possibilitat de desenvolupar l’empatia i una mirada positiva dels altres. En aquest context, sorgeix una poderosa eina: la Pedagogia Sistèmica, capaç de promoure i afavorir aquests processos.
Què és la Pedagogia Sistèmica?
Volem honrar la contribució que va fer al nostre país per al desenvolupament de la Pedagogia Sistèmica, prenent la definició de Mercè Traveset al seu llibre La pedagogia sistèmica: fonaments i pràctica ( Ed. Graó, 2007):
“És una nova manera de mirar l’educació i la nostra actitud respecte de tots els actors de l’acte educatiu: famílies, alumnes, residents, usuaris, educadors, docents i personal de suport.
Aquest enfocament pedagògic intenta crear les condicions idònies perquè l’escola/centre/servei sigui un espai orientat cap a l’aprenentatge de la vida i perquè les noves generacions puguin fer alguna cosa útil amb el llegat que els ha transmès els seus pares”.
Si considerem incloure els seus orígens en la definició, podríem apuntar de manera més simplista que, en essència, es tracta d’aplicar els principis i les comprensions propis de les Constel·lacions Familiars en l’àmbit educatiu i/o socioeducatiu ii .
Origen de la Pedagogia Sistèmica
Bert Hellinger, reconegut com a pare de les Constel·lacions Familiars, va sistematitzar les bases d’aquest abordatge terapèutic i, a través de l’àmplia mirada que permeten les comprensions de les Constel·lacions, aquest enfocament ha anat permeant en diferents àmbits de la vida. Als seus inicis, les Constel·lacions es van destinar a la teràpia individual, mitjançant processos de configuració grupal, però amb el temps, es van expandir a altres àmbits de la vida quotidiana com la salut o les relacions de parella. A més, s’han emprat a l’àmbit empresarial i, posteriorment, han estat introduïdes en entorns educatius i socioeducatius. Fins i tot, també emergeixen algunes experiències en l’àmbit jurídic.
Marianne Franke-Gricksch, una destacada mestra d’origen alemany, es va embarcar en un viatge d’autodescobriment als anys setanta, motivada per raons tant professionals com personals, com ella mateixa relata al seu llibre Eres un de nosotros (Ed. Alma Lepik, 2001). Durant aquest període, va començar un procés de formació i aprenentatge de teràpia familiar sistèmica, i el seu camí el va portar a conèixer Bert Hellinger, assistint a seminaris que feia amb una nova eina terapèutica, les Constel·lacions Familiars. Durant alguns anys va compaginar dos mons, l’escolar i el psicoterapèutic, i no va ser fins a principis dels anys noranta que de manera espontània va germinar a classe la llavor de l’aplicació de la mirada sistèmica.
D’altra banda, a Mèxic, les inquietuds d’Angélica Olvera i Alfonso Malpica, directors del Centre Universitari Emilio Cárdenas, els van portar també, a finals dels anys noranta, a formar-se en Constel·lacions Familiars amb Bert Hellinger, i a desenvolupar el concepte de Pedagogia Sistèmica amb aportacions diverses i fonamentals, com son l’aplicació en l’àmbit de l’educació formal de les comprensions adquirides de les dimensions que ens afecten en la nostra vida.
Particularitats de la Pedagogia Sistèmica
Al llarg dels anys de recerca contínua i aplicació de les compressions, hem constatat que en aplicar els Ordres de l’Amor de les Constel·lacions Familiars (pertinença, ordre i equilibri entre el prendre i el donar), més la suma de les comprensions de les diferents dimensions que ens afecten com a persona (la dimensió transgeneracional, la dimensió ingeneracional, la dimensió intergeneracional, la dimensió alumnes i/o persones amb qui treballem, i alhora ens dota de pau i serenitat els professionals que les apliquem.
A més, al llarg d’aquests anys, s’han incorporat coneixements d’altres disciplines com les derivades de les neurociències, els darrers coneixements en el tractament del trauma i el lideratge sistèmic. I desenvolupant i aplicant una part important de tradicions ancestrals posades al servei dels processos d’aprenentatge, com són les històries, els contes i les metàfores. I hem recuperat i incorporat tant a les aules com a serveis socioeducatius els rituals, pràctiques que ens han acompanyat tota la nostra existència.
Per tant, la disciplina de la Pedagogia Sistèmica ha anat adquirint una identitat pròpia i es postula, no només com una eina de treball per als professionals de l’educació, sinó també en una filosofia de vida, igual que ha passat amb les Constel·lacions Familiars, que ens permet estar més presents, ser més conscients dels processos de les persones que atenem i dels nostres propis processos.
En la Pedagogia Sistèmica, sostenim que la principal eina de treball som nosaltres mateixos. Per tant, emprenem un enriquidor procés d’integració, abraçant tant les nostres virtuts com les nostres imperfeccions, les nostres històries de vida, els ancestres que ens van precedir i que van donar lloc i sentit a què estiguem aquí i ara, a les històries que hem viscut, als fets que hem assistit i que ens han conformat com a persones. Aquest procés d’integració que cal transitar, ens permet viure amb serenitat i reconèixer que les persones som éssers singulars i individuals i, alhora, éssers relacionals. Per això, el que tenim sempre present són els diferents vincles que són presents en l’acte educatiu. Donis dels vincles educador-alumne, passant pels vincles entre alumnes i/o professionals, i en una successió d’enllaços possibles, arribar fins als vincles entre els mateixes àrees curriculars, o els vincles amb l’Administració.
D’aquesta manera, arribem a la conclusió que la mirada sistèmica ens proporciona una perspectiva àmplia i abastadora, com la va definir Bert Hellinger, que no exclou ningú ni res, donant lloc, el seu lloc, a cada persona i/o esdeveniment sense distinció ni rebuig. El proper curs començarem la 19a Edició de la Formació en Pedagogia Sistèmica , on esperem continuar aprenent de les experiències que ens porten els alumnes amb qui compartim coneixements.
[i] Amb la referència a “persones a qui acompanyem” volem esmentar cada vegada alumnes en l’àmbit escolar o de l’educació formal, residents, usuaris i/o participants de recursos socioeducatius de l’àmbit social, siguin de prevenció o de l’atenció especialitzada, bàsicament dels que anomenem educació no formal.
[ ii ] En aquest text, quan ens referim a l’àmbit socioeducatiu, volem significar tot aquell treball sistemàtic a les àrees destinades a la inclusió social de persones en risc d’exclusió social, ja sigui en serveis i/o recursos especialitzats, bé sigui en programes de prevenció específics.
Jordi Usurriaga Safont
Educador Social. Format en Constel·lacions Familiars, Constel·lacions Organitzacionals, Salut sistèmica, Teràpia Gestalt, Psicologia dels Eneatipos de Claudio Naranjo, Practitioner en PNL, Teatre terapèutic. Docent, terapeuta i Director de l’àrea de Pedagogia Sistèmica de l’Institut Gestalt.