La intervenció sistèmica
La intervenció sistèmica en l’àmbit social pretén enriquir el treball socioeducatiu incorporant la filosofia en la qual se sustenten les Constel·lacions Familiars, que ens permet ampliar i expandir la forma en què ens situem respecte als diferents casos en els quals podem estar acompanyant.
Els conceptes bàsics de la mirada sistèmica aplicats a l’àmbit social són:
- Reconèixer la importància del sistema familiar d’origen com sistema primer i fonamental. Tenir presents els sistemes d’origen de les persones amb qui treballem, els hi dona reconeixement i els dotem de la validesa necessària per a ser reconeguts amb la mateixa importància que els de qualsevol persona. Atorga la dignitat necessària a través del ple reconeixement.
- Tenir presents els Ordres de l’Amor dona més força a la feina i a les relacions socioeducatives, ja que es donen des del respecte tant als sistemes de les persones amb les quals treballem com a les organitzacions de treball a les quals pertanyem, sense oblidar els nostres propis sistemes.
Els Ordres de l’Amor o principis fonamentals d’aquesta mirada reconeixen:
- El dret de pertinença als sistemes, no excloent a ningú. Ni dels sistemes dels usuaris o persones ateses, ni dels anteriors a nosaltres que van treballar perquè l’organització es trobi on està avui. Es reconeix i s’honra a tots els que han format part als diversos sistemes que es presenten en la trobada educativa: sistema d’origen de les persones ateses, sistema d’origen dels acompanyants i sistema de l’organització que els acull, els que estan aquí i els que van estar anteriorment. Reconeixent la pertinença com a principi bàsic, també fem present a la societat en general i a com es veia aquesta en el moment de creació de l’organització d’acollida.
- El reconeixement d’un ordre com a base del respecte a les persones que intervenen. Aquells que van arribar abans tenen preferència en el sistema. I el mateix ordre que se les reconeix a les persones ateses és convenient reconèixer-lo en l’entitat que ens acull. A vegades els professionals d’aquest àmbit “oblidem” que hi ha una jerarquia que ha de ser respectada, i aquesta dona i genera força al lloc que ocupem.
- Buscar un equilibri entre allò que donem i allò que prenem. Si a les persones ateses només els hi donem, els empetitim, els convertim en nens i ens posicionem en el lloc dels seus pares. Aquest equilibri és una paradoxa en uns sistemes en què els desequilibris estan molt presents i són difícils de veure inclús de respectar. S’ha d’estar molt atents i posar molta consciència per afavorir que l’altre, la persona atesa, pugui tornar part d’allò que se li dona. En aquest apartat s’han de buscar formes imaginatives perquè els desequilibris es puguin anar mitigant i col·locant a les persones ateses en un lloc de dignitat i fortalesa.
Desenvolupar i entrenar la mirada sistèmica ens permetrà aprendre a identificar en quin principi fonamental es dona el desordre i com aquest actua, generant disfuncionalitats i conflictes en els sistemes i com els desordres impel·len a les persones ateses a mantenir-se en aquesta posició d’ajudat/da, més que d’acompanyat/da. La principal funció dels professionals de l’àmbit social hauria d’estar encaminat a dotar d’eines a les persones ateses per tal que arribin a una posició d’autonomia i independència, afavorint que la seva autoimatge i autoestima es regenerin, dotant-se de sentiments de vàlua personal. La posició “d’acompanyat” dona un lloc de valor i respecte a les persones ateses, i a ser possible, construint juntament amb ells els programes d’intervenció a aplicar.
La presència personal (consciència d’un mateix i del lloc que ocupen) i l’observació dels Ordres de l’Amor ens permetran comprendre que darrere de tot el comportament i en cada fetsempre actuem per amor i lleialtat al nostre sistema. També ens han de permetre dibuixar amb la persona atesa les diferents imatges de solució i el camí a recórrer per a poder afavorir el seu desenvolupament.
Tenint com a guia els Ordres de l’Amor i la mirada sistèmica de les Constel·lacions Familiars, és possible alleugerir el pes dels professionals de l’àmbit social i al mateix temps dotar els vincles amb els usuaris d’una major fortalesa que redundarà en la feina d’acompanyament.
Aquesta intervenció sistèmica afavoreix i desplega una doble mirada. Una primera mirada, l’externa, la de relació de trobada amb l’altra, la de relació amb el món exterior, organització per la qual treballem, relació amb l’Administració i/o amb les lleis a les quals ens trobarem sotmesos, més si són grups de risc o en perill d’exclusió social. I una segona mirada, la interna, que ens permet estar en el món de forma equànime. Les eines amb les quals comptem per aquesta tasca són els Ordres de l’Amor de l’Ajuda, que també va desenvolupar Bert Hellinger. Aquests ens mantenen en una postura d’humilitat en la nostra feina i respecte cap al destí dels usuaris i ens permeten una mirada abarcativa per prendre la vida tal com és.
Per la complexitat i extensió d’aquests, ens emplacem en una altra trobada, per poder desenvolupar-los amb la importància que mereixen.
Jordi Usurriaga Safont
Educador Social. Director de centre educatiu de protecció de menors. Format en Constel·lacions Familiars, Constel·lacions Organitzacionals, Salut Sistèmica, Terapia Gestalt, Psicologia dels Eneatips de Claudio Naranjo, Practitioner en PNL, Teatre terapèutic. Docent i terapeuta de l’Institut Gestalt.