Fer-se preguntes pot resultar incòmode, potser perquè obrir interrogants implica reconèixer-nos com a ignorants. No sols això, sinó que també ens acosta a l’experiència de l’estranyesa, el desconcert i el desconegut. Però només des de l’acceptació de la nostra ignorància, no sols som capaces de fer-nos preguntes, sinó també de desplegar noves possibilitats de resposta, de vida. Ja que en lloc de reproduir el que sabem, ens exposem al que està per tornar a mirar, a escoltar o pensar.
Divendres passat, sota les parets de l’Institut Gestalt, Stephan Hausner, constelador especialista en salut sistèmica, entrevistat per Bet Costa, Directora de l’Àrea de Constel·lacions Familiars, al costat de la traductora Yajaira Rodríguez, no sols ens va convidar a qüestionar el nostre món, sinó que també ens va proposar entendre el treball amb constel·lacions familiars com una valuosa eina per a buscar respostes que ampliïn el nostre horitzó i ens acostin a la sanació.
Bet Costa, Stephan Hausner i Yajaira Rodríguez I Foto: Núria Escribà Planes
Segons Hausner, “les constel·lacions són com una invitació a obrir-nos”. Aquesta obertura implica deixar de distingir entre un símptoma i una pregunta, reconeixent que tots dos són manifestacions d’una mateixa realitat subjacent. A partir d’aquesta idea preliminar, Hausner ens va instar a qüestionar l’eficàcia de buscar respostes en el nostre món actual, suggerint que la solució sovint jeu més enllà dels nostres límits autoimposats del món que hem concebut. Per això, el procés de constel·lació, segons Hausner, es converteix en un viatge cap al desconegut, una travessia que ens convida a configurar elements que ens condueixin a respostes ocultes, aquelles que es revelen quan ens obrim al canvi. Aquest enfocament, per tant, implica la generació de més espai en la nostra realitat i la comprensió de les nostres preguntes en un context més ampli. Però l’èxit en aquest moviment no sols està a trobar respostes creatives, sinó a assenyalar la necessitat de noves expansions. Així, experimentem un creixement continu, incrementant la nostra capacitat de resposta enfront de desafiaments i dificultats.
Una altra idea rellevant que Hausner va compartir va ser la necessitat d’abandonar el pensament lineal que ha dominat la nostra comprensió durant mil·lennis. En lloc de veure els problemes com a seqüències causals simplistes, el proposa adoptar una perspectiva sistèmica que trenqui amb la linealitat del nostre marc temporal. En aquest sentit, suggereix que, si vivim totes les sincronies al mateix temps, el passat ja no pot ser simplement el que ha ocorregut abans, sinó més aviat el que queda per resoldre, l’incomplet. D’aquesta manera el passat no sols és memòria sinó també projecte, fent present l’absent per a obrir nous recorreguts, noves possibilitats.
La responsabilitat dels consteladores també va jugar un paper crucial en les idees exposades per Hausner, destacant la importància de mantenir els nostres cors oberts i una escolta atenta davant les experiències de les persones que s’acompanyen. Per a ell, la constel·lació és una resposta a una pregunta, però és vital recordar que el focus principal ha d’estar en el que succeeix dins del client, no en la tècnica en si mateixa. A més, quan se li va preguntar sobre l’aplicació de constel·lacions per a la psicosi, Hausner va fer referència a les contribucions de Bert Hellinger i va expressar que, davant sol·licituds de clients amb psicosis, prefereix dirigir l’enfocament amb els familiars del client, reconeixent el risc de desencadenar episodis psicòtics en incloure el mateix client en la constel·lació. Amb les seves aportacions, va constatar amb transparència les implicacions i limitacions d’aquest enfocament i va emfatitzar la importància d’abordar la psicosi des d’una perspectiva transgeneracional per a comprendre les dinàmiques familiars, facilitant la comprensió tant per als membres de la família com per al propi client.
Bet Costa, Stephan Hausner i Yajaira Rodríguez I Foto: Núria Escribà Planes
D’altra banda, quan se li va preguntar a Hausner sobre la creixent problemàtica de les malalties immunològiques, en la seva resposta arrelada en els seus principis ecologistes, va argumentar que la falta de cura cap al planeta i la societat és una causa lògica dels creixents problemes individuals en aquest àmbit. I parafrasejant a l’últim treball de Gabor Maté sobre El mito de lo normal (2023), va plantejar la pregunta essencial de com podem preservar la salut en un món que està malalt. A més, donis d’una visió holística, Hausner va deixar clar que la malaltia és un procés transpersonal que transcendeix a la individualitat, per això ens insta a relaxar-nos enfront de la malaltia per a obrir-nos a l’aprenentatge i reconèixer que som éssers vius en un sistema, connectats en nivells físics, emocionals i espirituals. En última instància, Stephan Hausner ens va proposar repensar la salut i la malaltia, a reconèixer que tot el que està succeint és ja una resposta en si. I en aquesta resposta, potser, trobem el camí cap a l’expansió, la sanació i la comprensió més profunda de nosaltres mateixos i les nostres connexions familiars.
Finalment, a mode de conclusió, Hausner va destacar la necessitat d’emprendre un salt de consciència col·lectiu i va subratllar la urgència que la societat, en el seu conjunt, reavaluï els seus valors fonamentals, adoptant perspectives més àmplies i abraçant un enfocament més holístic cap als desafiaments contemporanis. Però aquest anomenat a l’acció implica no sols un canvi individual, sinó un despertar col·lectiu que transcendeixi les barreres de les divisions socials i culturals.
Podríem dir que part del gran potencial Stephan Hausner no sols consisteix a fer diagnòstics de les nostres malalties sinó també i principalment en la seva gran capacitat per a obrir interrogants i proposar estratègies de resposta a l’altura de les nostres necessitats, per a desbloquejar la nostra capacitat de transformació, de sanació.
Stephan Hausner I Foto: Núria Escribà Planes
Pots veure l’entrevista completa fent click a aquest enllaç.
Núria Escribà Planes
Formaciones relacionadas:
Taller Internacional de Constelaciones Familiares con Stephan Hausner (Madrid)