El nom ens identifica i ens integra dins de la comunitat. Fa que siguem un més dins d’un grup, ens fa partícips de la societat i al mateix temps ens distingeix. Gràcies a aquesta identitat ens socialitzem, ja que en cas contrari, estaríem barrejats amb la massa sentint-nos com si no anéssim ningú.
El nom ens fa “persona” i en grec persona significa “màscara”. Aquesta conté els aspectes pels quins som reconeguts per l’entorn. A partir d’aquesta màscara o personalitat ens permetem opinar, parlar, jutjar i projectar-nos per escapar de l’incòmode i abstracte “jo sóc jo”. D’altra banda, el nom permet que aquell ésser humà que tenim davant sigui algú en el nostre llenguatge simbòlic i quedi unit i socialitzat dins del món.
Posar nom a una persona implica reconèixer dos aspectes. Un és la seva pertinença, ja que ocuparà un espai corporal, emocional, mental, relacional i temporal en la família i en la societat. I l’altre, és que la identitat individual està arrelada al llegat familiar i sociocultural heretat. El nom ens pot recordar els qui som i d’on venim. Cada època i cada cultura té el seu estil, però ha estat bastant típic donar als fills els noms dels pares, avis, padrins o també noms del santoral religiós o el de les figures més populars. És una manera d’heretar l’estatus i perpetuar virtuts, valors, normes, lleis, creences familiars i culturals que hem de complir per honrar als avantpassats i sentir la inclusió.
Per això, experimentar conscientment la petjada corporal, psicoemocional i relacional que el nom ens dóna, ens pot aportar un coneixement valuós sobre alguns aspectes dels qui som i ens pot ajudar a descobrir tant les limitacions, com els possibles potencials de llibertat que tenim per desplegar.
Formacions relacionades:
Formació en Sexualitat Femenina: “Nascudes per al plaer” (online)
Per estar informat de l’actualitat, ens pots seguir a les nostres xarxes: Instagram i Linkedin
Dolors Roca