Quins són els punts erògens de la dona? Aquest és un dels temes que més interès susciten entre les dones dels nostres temps. Ens podríem preguntar per què les dones no coneixen les seves preferències sexuals, o per què busquen informació a les xarxes quan podrien autoexplorar-se o compartir informació amb altres dones? Per què moltes dones no es coneixen sexualment? Per què el desig, l’autoerotisme i el plaer individual femení continuen sent un tema tabú?
El tema principal aquí és que el plaer individual femení i el sexe continuen sent un tabú a la nostra cultura. No formen part de la nostra vida quotidiana, dins de les nostres famílies i a les nostres escoles no es parla de plaer, ni de sexe. I resulta paradoxal atès que vivim en una societat que, al mateix temps, es troba hipersexualitzada. És desconcertant observar com la majoria de les nostres criatures, als 8 anys, ja han estat exposades a continguts explícits, com ara vídeos pornogràfics, a través dels seus dispositius mòbils. A més, en el context cinematogràfic, se’ns ofereix una visió irreal del sexe, amb els protagonistes aconseguint un orgasme en escassos segons i amb pràcticament cap contacte físic. Com si la rapidesa i l’orgasme fossin l’únic objectiu de la sexualitat.
L’autoconeixement sexual i l’autoerotisme
Davant d’aquest panorama és normal que ens sentim insegures i desinformades, allò que se’ns mostra i se’ns amaga no està en correspondència amb el que ens passa a nosaltres. Alhora estem molt interessades, com a humans que som en el plaer. La sexualitat és consubstancial al humà i quan l’excloem o la neguem ens perjudica en el nostre benestar, en la nostra la felicitat, en la nostra salut física, i emocional. L’autoconeixement sexual implica tenir curiositat per autoexplorar-se i això apareix quan se sent desig, i aquest es converteix en el motor d’inici de l’autoexploració sexual. Aquest no és pas un tema comú entre les dones. No se’ns educa perquè ni siguem curioses, ni perquè explorem o descobrim coses, ni perquè ens permetem jugar, se’ns educa perquè estiguem enfocades en els altres i no en nosaltres mateixes.
Els homes no reben aquest tipus de missatges, se’ls educa més per ser ells mateixos, per poder fer ells el que necessiten. Per tant, les dones no ens autoexplorem, no tenim permís per descobrir-nos nosaltres mateixos, cosa que té conseqüències en la nostra sexualitat, amb l’agreujant que els nostres òrgans genitals són interns, a diferència dels homes que són externs. No només això, sinó que el desig femení continua sent un tabú, encara no queda bé que una dona parli en públic del seu desig i de les conquestes sexuals.
Quan he parlat amb ginecòlogues m’han expressat la seva perplexitat en veure, diverses vegades, en els seus pacients que acudien a la consulta, que quan se’ls preguntava pel desig sexual responien que no tenien i no ho consideraven un problema. D’altra banda, la masturbació femenina s’ha començat a visibilitzar fa pocs anys quan el Satisfyer va sortir al mercat, fins fa pocs anys continuava sent una cosa que semblava que no existia.
Poder gaudir de l’autoerotisme requereix una autoexploració prèvia. Aquesta es pot donar quan no sentim culpa o rebuig pel cos. Canviar les nostres creences sobre sexualitat, desig i plaer individual és un pas previ per poder tocar-nos. Els tabús culturals i familiars són un obstacle perquè ens puguem reconèixer com a éssers sexuals de ple dret. Què vol dir això? Poder reivindicar la nostra capacitat per estar satisfetes sexualment i poder sentir als nostres cossos la sexualitat com una font de plaer, benestar i salut a les nostres vides. El flexibilitzar les nostres creences ens donarà la possibilitat de viure l’autoerotisme com una cosa saludable i beneficiosa per a nosaltres.
Com potenciar el plaer individual femení
Com deia al principi de l’article, tenim un gran desconeixement de la nostra anatomia, desconeixem els nostres òrgans genitals i quins són els punts d’orgasmes que tenim dins les nostres vagines, que són uns quants. Aquest desconeixement dels òrgans sexuals femenins arriba fins al punt que la descripció anatòmica del clítoris, el nostre òrgan de plaer femení per excel·lència, no es va fer fins al 1998. Per altra banda, per saber què ens agrada i què no, és important tenir un cos distès i relaxat. El treball corporal, el moviment i la respiració són elements claus per identificar allò que ens dona plaer, descobrir quins són els nostres desitjos, i diferenciar allò que ens agrada d’allò que ens disgusta. Això ens portarà a descobrir les nostres zones erògenes per poder-les gaudir a l’autoerotisme i comunicar-ho a les nostres parelles, o amb relacions sexuals amb què puguem compartir la nostra vida.
Compartir en un entorn amb altres dones ens pot obrir a comprovar que el que ens passa és totalment normal, cosa que ajudarà que la nostra autoestima pugi i sigui prou potent perquè puguem realment posar veu a les nostres necessitats i desitjos com a dones sexuals, podent així construir una sexualitat femenina i no patriarcal com la que hem descrit anteriorment.
L’aprenentatge de la sexualitat
Per tenir una sexualitat plena cal practicar. La sexualitat requereix un aprenentatge. Certament, hi ha una part instintiva, però també n’hi ha una altra que requereix un aprenentatge. Les experiències que hàgim tingut a la nostra vida amb la sexualitat marcaran la nostra actitud davant d’ella. Si hem patit abusos o violència, especialment a la infància, fins que no processem aquestes experiències, no aconseguirem obrir-nos a la sexualitat plena. Actualment, hi ha tècniques terapèutiques que ens permeten integrar les nostres experiències traumàtiques per tornar a poder confiar en els altres i en la vida una altra vegada. Això només és possible si aconseguim mirar-nos a nosaltres mateixes amb compassió i respecte.
Mireia Darder
Doctora en psicologia i cofundadora de l’Institut Gestalt. Terapeuta Gestalt i de Corporal i Moviment. Membre didacta i supervisora de l’AETG. Autora dels llibres Nascudes per al plaer i La societat de l’abús, entre d’altres.
Formacions relacionades:
Formacions relacionades:
Per estar informat de l’actualitat pot seguir-nos al nostre instagram