qué es la comunicación NoViolenta

Què és la Comunicació NoViolenta amb Constanza Echevarría

5 febrer 2024

Què et va motivar a aprendre sobre la Comunicació NoViolenta?

Durant tres anys, em vaig submergir en diverses eines de desenvolupament personal i vaig participar en un taller introductori sobre Comunicació NoViolenta com a part d’un màster en Coaching. Vaig quedar fascinada per la perspectiva d’una comunicació que va més enllà de judicis, enfocant-se a assumir la responsabilitat de les nostres emocions i necessitats sense culpes. I vaig sortir molt esperançada en veure que era una pràctica amb uns passos molt clars i concrets que es podien aprendre. Per fi havia trobat la manera de conèixer-me millor, comprendre’m a mi i a les altres persones, d’accedir a la compassió. I, com a mare de tres adolescents, també vaig intuir que anava a ser una eina per a relacionar-me amb ells molt alineada amb els meus valors més profunds.

 

Com descriuries la Comunicació NoViolenta amb les teves pròpies paraules?

Per parlar-vos sobre què és la Comunicació NoViolenta, em remetré a les paraules del seu creador, Marshall Rosenberg, psicòleg i mediador. Ell la descrivia com una forma de comunicar-nos des del cor, iniciant els seus tallers amb l’afirmació: “Vinc a ensenyar-vos alguna cosa que ja sabeu, però ho heu oblidat, perquè us han educat per allò que oblideu”. La CNV ens reconnecta amb una cosa innata, inherent a l’ésser humà.

Personalment, jo solc explicar que és molt més que una simple eina comunicativa; és una reveladora presa de consciència. En breus termes, la definiria com la comunicació que ens acosta a les persones, que ens permet veure la humanitat pròpia i aliena, davant de la comunicació que ens allunya, que ens dona ganes de contraatacar, de justificar-nos i defensar-nos o de sortir corrent. És una comunicació que genera compassió, seguretat i confiança amb les altres persones, però també al meu fur intern, perquè he après a culpar-me i a motivar-me a través de judicis i d’exigències.

 

Quins són els principis fonamentals de la CNV i per què són importants?

Esmentaré alguns dels principis i creences fonamentals de la CNV. Penso que són importants perquè ens reconcilien amb la nostra dimensió humana:

  • Tots els éssers humans compartim les mateixes necessitats, encara que les maneres de satisfer-les solen ser diferents i aquí és on es creen els conflictes.
  • Tot el que fem o diem és un intent de satisfer necessitats, conscientment o inconscientment. Només recorrem a la violència o a altres accions que no tenen en compte les nostres pròpies necessitats o les de les altres persones, quan no coneixem recursos més eficaços o no hi tenim accés.
  • Els sentiments assenyalen si les nostres necessitats estan satisfetes o no. És molt important atendre’ls i desxifrar-ne el missatge. Poden ser desencadenats, però no causats per altres persones.
  • El camí més directe a la pau interior m’ho facilita connectar i empatitzar amb mi mateixa.
  • Tots els éssers humans tenim la capacitat de tenir compassió, encara que no sempre sabem com accedir-hi.
  • Als éssers humans ens agrada donar i contribuir al benestar de les altres persones quan ho fem des de l’elecció. I contribuir ens aporta alegria i sentit a les nostres vides.

 

Com creus que la CNV pot millorar la qualitat de les relacions interpersonals?

Per mi, una relació de qualitat ho és quan ens podem mostrar, quan ens veiem en tota la nostra dimensió humana i canviant, sense etiquetes, quan ens tenim en compte i mostrem que l’altra persona ens importa. Les persones que practiquem la CNV aprenem a escoltar amb empatia i això ens ajuda a comprendre’ns i a comprendre les altres persones, i a crear entorns de seguretat emocional i de confiança. Transmetem amb fets i amb paraules que les persones ens importen. Sabem que satisfem moltes de les nostres necessitats a través de les nostres relacions amb altres persones i volem que totes guanyem, davant d’un guanyar-perdre o perdre-perdre. I això en tot tipus de relacions, en les familiars, les terapèutiques i les de coaching, a l’educació, a l’entorn laboral… Les persones, quan ens sentim insegures, quan no ens arriba que importem i que les nostres necessitats són valorades i tingudes en compte, ens protegim i subfuncionem, no ens mostrem autèntiques, ni creatives, ni tan sols aconseguim ser eficaces o productives, o ho som amb un alt cost de malestar o d’ansietat.

 

Com integres la CNV a la teva vida diària i a les teves relacions personals?

És una pràctica interna basada en lescolta empàtica. Jo m’escolto i escolto les altres persones i vaig traduint en el meu fur intern això que escolto a sentiments i necessitats. Així veig què és important i significatiu per a cadascú i aconsegueixo veure la dimensió humana de les persones, els seus anhels profunds. A mi em van ensenyar de petita que hi havia persones “bones” i persones “dolentes”, encara que ara es parla més de persones “tòxiques”. Jo crec que és important canviar la mirada i traduir els judicis a les necessitats. Què estic necessitant quan penso d’algú que és “gandul”? Necessito segurament suport i col·laboració. Que diferent és dir o pensar “és un gandul” a dir o pensar “necessito suport i col·laboració”. I és important que interioritzem aquesta traducció a necessitats, perquè la CNV ens ensenya que la millor de les comunicacions és la que està alineada amb allò que pensem i experimentem.

 

Com creus que la CNV pot ser beneficiosa a nivell professional?

Sempre que hi ha persones i equips de persones, la comunicació és molt important, perquè pot generar proximitat, comprensió, col·laboració, o al contrari. El paradigma que la CNV proposa és el del poder amb (enfront del poder sobre), el de l’empatia i l’expressió sincera i curosa. La CNV és una eina molt eficaç per posar paraules i focus al que importa a cada moment, i per buscar solucions. Quan es donen conflictes,

 

Quines necessitats cobreix l’aprenentatge i la difusió de la CNV?

Com més persones comencin a parar esment en com se senten i què necessiten, a escoltar-se amb empatia i compassió, més es coneixeran i comprendran. Alhora, com que tenim una humanitat compartida, més comprendran les altres persones. Imagina com seria moure’t en entorns on et sents segura i et pots mostrar autèntica, sense por de ser jutjada o rebutjada. Això és el que proporciona la CNV, primer al nostre fur intern i amb les persones amb qui la practiquem, ia poc a poc, amb altres persones alienes a la CNV. Perquè en aconseguir veure la nostra pròpia humanitat i la de les altres persones, ens convertim en éssers més autèntics i vulnerables en què resulta més fàcil confiar. Transmetem que ens responsabilitzem de la nostra vida, que sabem expressar i demanar allò que necessitem i que ens importen les altres persones i les seves necessitats.

 

Com creus que la CNV es pot adaptar a diferents cultures i contextos socials?

La CNV és un procés que aflora la nostra naturalesa humana i, com a tal, és present en totes les cultures i contextos socials. Com a pràctica interna, no cal adaptar-se. Ara bé, si em vull expressar amb la CNV, puc tenir en compte un context professional en què parlar d’emocions em pugui semblar massa vulnerable i, per exemple, expressar el que és important per a mi (les necessitats), sense esmentar explícitament els sentiments presents en mi.

Una cosa que m’agrada molt és que en els practicants de CNV jo percebo molta diversitat i que aconseguim crear entorns en què hi ha seguretat, confiança i acceptació de les diferències. Poden sorgir conflictes, és clar, i llavors es tracta de fer una escolta empàtica de les parts per arribar a la connexió, abans d’anar a solucionar. Aquest respecte per la diversitat em fa molta esperança.

 

Creus que la CNV podria tenir un impacte més ampli en la societat?

Sí, és clar. Marshall Rosenberg va crear la CNV als anys 60 i la va portar a les famílies, empreses, escoles i presons. És també una eina molt eficaç en la mediació i la resolució de conflictes, tant interns com amb altres persones. Marshall va mediar entre tribus en guerra que li van demanar a continuació que els ensenyés el procés. Un cop coneixes què és la Comunicació NoViolenta, la pregunta que et sols plantejar és com és que no ens la van ensenyar abans a l’escola, a les escoles de pares, a la universitat, a les escoles de negoci, etc. És una cosa que acostumo a escoltar preguntar als qui s’acosten a la pràctica de la CNV.

 

Quin consell donaries a algú que està interessat a començar a aprendre sobre la CNV?

Jo li diria que llegeixi el llibre “Comunicació Noviolenta. Un llenguatge de vida” de Marshall Rosenberg (editorial Acanto) o algun altre seu que li cridi l’atenció, com per exemple, el llibret “El sorprenent propòsit de la ràbia”. I també us recomanaria que faci un curs introductori per començar a practicar la CNV amb altres persones interessades a incorporar-la a la seva vida. I un primer pas pot fer pauses durant el dia i posar paraules a les seves experiències. Que es pregunti quines sensacions corporals i emocions sent en aquell moment, i quines necessitats experimenta com a cobertes o com no satisfetes (hi ha llistats de sentiments i necessitats que ens faciliten aquest procés i estan al final dels llibres de CNV).

 

Constanza Echevarría

Formadora certificada pel Center for NonViolent Communication. Mediació amb CNV (formada amb John Kinyon, Ike Lasater i Ania Mills).

 

Formacions relacionades:

Curso de Comunicación NoViolenta (online)

 

 

Bases de la Comunicación NoViolenta

Per estar informat de l’actualitat pots seguir-nos al nostre instagram .

Subscriure'm

    Inscriu-te

      Sol·licita més informació

        Sol·licita més informació

          Sol·licita una sessió informativa