Vivim en una societat productiva que ens allunya i ens desconnecta de nosaltres/es mateixos/es i dels nostres cossos. Una situació on se’n pot veure una pista és quan ens hem de presentar davant d’una persona o grup de persones. En aquestes ocasions sovint anomenem a què ens dediquem professionalment, on vivim, quines aficions tenim… però rarament parlem de com ens sentim, de com està el nostre cos aquest matí o de què estem necessitant.
Com a éssers humans, tenim la capacitat de percebre’ns i escoltar-nos per naturalesa. El fet de percebre el que succeeix (a nivell físic, emocional o cognitiu) a través del sistema sensorial del cos és una necessitat biològica que respon a l’instint de supervivència. A mesura que desenvolupem aquesta percepció anem adquirint també l’autoconsciència corporal. Quan creixem, vivim certes experiències condicionades per l’ambient que coartin la nostra autoescolta i la nostra pròpia autoregulació, de manera que la capacitat d’estar en contacte amb el que em passa i donar-me el que necessito es veu reduïda.
A través de la teràpia corporal trobem una via d’entrada per escoltar-nos a nosaltres/es mateixos/es i recuperar aquesta capacitat de percebre que ens és genuïna.
Entenem la teràpia corporal com una forma holística de treball terapèutic, en la qual el cos ens guia i ens ajuda a entrar en l’experiència, sense deixar de banda la part mental i la part cognitiva. Tenim en compte cos, ment i emoció.
Com ens desconnectem del cos?
Tot el que vivim ho vivim al nostre cos. Aquest és el mapa i contenidor de totes les nostres experiències i vivències. És obvi que sense un cos no som, no existim. Llavors, com pot ser que visquem tan desconnectats/des dels nostres cossos?
Com havíem mencionat en la introducció, d’una banda, té a veure amb el context de la societat patriarcal en què vivim, on prima la producció i l’intel·lecte per sobre de l’escolta de les mateixes necessitats, de l’autoregulació i del plaer.
Aquesta desconnexió sovint té implicacions negatives en nosaltres/es com, per exemple, estats depressius, d’estrès i ansietat, insomni, dificultat per viure el plaer, certes malalties, dolors o fins i tot somatitzacions físiques.
D’altra banda, Wilhem Reich -metge, psicoanalista i deixeble de Freud- va observar que tenim unes cuirasses o bloquejos musculars. Aquestes es formen durant la nostra evolució, especialment els primers anys de vida, per a defensar-nos del dolor i de la frustració i es poden veure clarament reflectides en el cos i en la seva postura. El conjunt d’aquestes curiasses musculars és el que Reich denomina el caràcter.
Com diu Vicenzo Rossi (2006) “La postura denunciarà les meves mancances i manifestarà les meves potencialitats: és el resultat ideal, perfecte, de l’habilitat d’haver creat un instrument adequat per a la vida. (…) És sempre el producte d’una resposta creativa davant les circumstàncies, sovint adverses, que la vida ens ha portat a haver d’enfrontar.”
És a dir, vivim un seguit de frustracions i traumes que ens porten a configurar aquestes cuirasses i a fixar-les en el cos de manera inconscient. Aquestes ens van configurant la nostra manera creativa de viure al món i alhora ens van allunyant de la sensació sentida.
Per a què escoltar el cos?
Ara, com a adults/es, aquestes cuirasses, bloquejos o tensions ens continuen servint en alguns moments per defensar-nos i cuidar-nos de viure de nou el dolor i la frustració. Alhora configuren una estructura que és realment rígida i que ens porta a funcionar sempre de la mateixa manera, privant-nos així de la llibertat d’actuar segons podríem necessitar realment. És per això que, en ocasions, podem percebre aquesta estructura com una gàbia.
És a través de la presa de consciència del meu cos i de la meva sensació sentida quan puc abordar les tensions i desfer els bloquejos. Sovint, quan podem desfer aquestes cuirasses, s’alliberen també les emocions reprimides. D’aquesta manera, el cos es pot autoregular i tornar al seu estat d’homeòstasi, sent així també més accessible a viure la relaxació i el plaer.
El cos és savi i quan estem en la seva escolta podem veure que sempre busca el camí de la sanació. És una via directa a la veritat interna, sense marrades.
Com escoltar el cos?
Si partim de la lògica que no estem acostumats/des i a penes ens ensenyen a escoltar i a atendre el cos, per on comencem?
La teràpia corporal és un bàlsam per entrar d’una manera amable a escoltar-nos a nosaltres/es mateixos/es i al propi cos. No només això, sinó que amb les diferents tècniques el que busquem és flexibilitzar aquestes curiasses, afluixar la musculatura i donar-li espai amb la respiració. Així prenem consciència dels nostres bloquejos i anem posant-nos cada vegada més en contacte amb l’energia vital que ens és genuïna. Busquem que aquesta energia pugui circular de manera més fluida.
Com més movem el cos, aquest es torna més disponible al moviment, a la flexibilitat, al canvi i a la possibilitat de gaudir de nous recursos vitals. D’aquesta manera sortim dels antics circuits coneguts i construïts amb el caràcter. Així doncs, si anem experimentant aquest canvi intern, expressant creativament i explorant nous camins, vam anar modificant la nostra postura i el nostre cos perquè estigui disponible per respondre als nous reptes que implica una vida més plena. Sempre entenent que el canvi és per sumar, per enriquir-nos i ampliar la nostra capacitat d’acció al món, i no per renunciar o mutilar parts nostres. D’aquesta manera es va fent evident com la postura corporal té els seus aspectes psíquics corresponents. Quan movem el cos, movem també les idees i les emocions.
Conclusions
Tot el que ens passa ho vivim al cos. Com més consciència en tenim, més podem alliberar-nos de les tensions i emocions reprimides i viure de forma més sana i amb una vida més plena.
Amb tot el nomenat, assenyalem la importància de cultivar una relació d’atenció i d’autocura amb el propi cos. Algunes de les formacions que impartim a l’Institut Gestalt que poden ajudar-te a connectar més amb els teus cos i emocions són la Formació en Teràpia Corporal i Moviment i la Formació de Sexualitat Femenina: “Nascudes per al plaer”.
Article escrit per Anna de Palol
Psicòloga general sanitària. Terapeuta Gestalt i terapeuta corporal. Formada en Treball amb somnis, Brainspotting i Psicoteràpia Integrativa en el programa SAT. Membre titular de l’ AETG.
Bibliografia
Rossi, V. (2006). La vida en movimiento: El sistema Río Abierto. Buenos Aires: Kier