Què és l’adolescència?
En els últims temps, les notícies relacionades amb pre-adolescents i adolescents no són gens falagueres, més aviat són preocupants i ens estan portant a reflexionar sobre què i com podem educar-los d’una forma que els resulti atractiva i els proporcioni eines per a aquesta etapa de la vida que es caracteritza, entre altres fenòmens, per la dificultat a reconèixer-se.
Jaume Funes, psicòleg i expert en l’adolescència, ha expressat en múltiples ocasions, ja sigui en les seves xerrades, a través dels seus llibres o en les meves experiències com el seu alumne, una idea fonamental: no hi ha un únic concepte d'”adolescència” el que hi ha són múltiples “adolescències”, i per aquí comencem a descobrir o a preparar-nos per a un altre tipus de camí, el de la individualització. En altres paraules, en interactuar amb, acompanyar i educar els adolescents, els hem de considerar com a individus complets, amb les seves pròpies singularitats, alhora que reconeixem certs patrons comuns que caracteritzen el seu desenvolupament en aquesta etapa. Cadascun d’ells mereix ser vist com una entitat en procés de formació, travessant un període vital transcendental mentre construeixen la seva pròpia identitat.
L’adolescència es caracteritza per ser una etapa vital en la qual necessitem més el grup d’iguals, i en la qual experimentem canvis físics i psicològics significatius. Durant aquest període, mentre les hormones estan treballant a ple rendiment, consolidem i donem forma a les primeres bases del futur adult que serem. Tanmateix, és important recordar que l'”adolescència” com a etapa vital és una construcció del primer món (o món desenvolupat) i és un fenomen relativament recent, apareix com a terme a primers del segle XX i es consolida amb la consecució i enfortiment dels drets dels treballadors. Per tant, estem parlant d’un fenomen complex a nivell corporal, recent, històricament parlant i que s’ajustarà a cada moment social, per tant, és un fenomen biològic, social i cultural.
Des d’una perspectiva sistèmica, l’educació d’un pre-adolescent o adolescent comença des del moment de la seva concepció i fins i tot abans. És més, en Pedagogia Sistèmica, s’argumenta que hem d’ampliar la nostra comprensió dels fenòmens. Comença la vida quan dues persones conceben un fill o quan fan plans per portar-lo al món? Amb aquesta mirada, refrendada en aquests temps per la Neurociència, el moment de la concepció, embaràs, primera criança influeix de manera determinant en com afrontem la vida, en com veiem i valorem la vida. A “Morir abans del suïcidi” Francisco Villar (Editorial Herder, 2023) ens posa algun exemple de persones que van tenir un inici de vida difícil, i aquesta mateixa dificultat els porta a l’enuig i a dificultats a prendre la vida, i els pares som els receptors d’aquest enuig, que hem d’acceptar, contenir i donar espai per transmetre la seguretat que necessiten els adolescents en aquests casos.
Conductes pre-adolescents
La taxa de suïcidis en adolescents ha augmentat en més d’un 32% entre el 2019 i el 2021, no sembla que sigui efecte de la pandèmia, perquè les dades ja es venien reflectint com a preocupants des d’abans. De fet, el suïcidi és la primera causa de mort en joves d’entre 12 i 29 anys d’edat. I la dada més esgarrifosa ens la mostra novament Francisco Villar en el llibre citat anteriorment, on exposa que per cada suïcidi consumat hi ha entre 100 i 200 intents frustrats que no han arribat a complir l’objectiu. Són molts ja, els mitjans de comunicació consternats per aquesta realitat que han acabat convertint l’adolescència i l’educació en un objecte de debat fonamental. Què hem de fer amb els adolescents? Com els hem d’educar? No obstant això, quan alguns experts s’endinsen en aquestes qüestions, es plantegen quins aspectes estem passant per alt en la nostra relació amb els adolescents i quins missatges els estem transmetent.
Per exemple, actualment tenim la controvèrsia entre deixar o prohibir/limitar l’ús de dispositius mòbils en certes franges d’edat i en determinats espais. Alguns advoquen per educar els joves sobre l’ús adequat dels dispositius mòbils, però sorgeix la pregunta de si els pares, que sovint també estan igualment connectats als seus propis dispositius, poden dur a terme aquesta tasca de manera efectiva. A més, el fet que els adolescents tinguin un accés directe a la xarxa, implica que estan exposats a contingut per a adults des d’una edat molt primerenca, la qual cosa suscita preguntes sobre com aquestes representacions poden impactar-los i influir en les seves relacions sexoafectives. D’altra banda, hi ha un grup que advoca per limitar o fins i tot prohibir l’accés a dispositius mòbils fins a certa edat. Tot i que hi ha iniciatives en l’àmbit escolar, els departaments d’educació i les administracions no s’han pronunciat de manera clara sobre aquest tema. Mentrestant, les notícies sobre violència cap a dones i noies, fins i tot a edats primerenques, i el preocupant fenomen de la violència sexual grupal, semblen estar en augment.
Com acompanyar i educar a adolescents?
És evident que es requereix una regulació en l’ús de dispositius mòbils entre els adolescents, però també ens hem d’enfocar en l’educació per promoure hàbits saludables, com la limitació del consum d’alcohol i tabac, així com la prevenció del consum de drogues. L’addicció al mòbil, considerat el producte més addictiu, planteja la pregunta de si podem ensenyar els adolescents a utilitzar-lo de manera responsable, atès que els adults, segons un estudi, consulten els seus dispositius cada sis minuts.
També és important fomentar l’hàbit del son entre els pre-adolescents i adolescents, i reconsiderar l’estructura actual dels horaris escolars. La neurociència suggereix que l’alliberament de melatonina, l’hormona que indueix el son, assoleix nivells més alts i es produeix més tard en l’adolescència, cosa que podria explicar per què l’activació cognitiva es retarda al matí. Per tant, cal replantejar l’horari d’inici de les classes als instituts per garantir que els estudiants rebin les nou hores de son que es consideren necessàries en aquesta franja d’ edat.
Jaume Funes, al seu llibre “Quiéreme cuando menos lo merezco… perquè és quan més ho necessito”, destaca cinc verbs que hem d’aprendre per comprendre els adolescents: mirar, veure, observar, escoltar i preguntar. Jo afegiria un sisè verb: “interessar”. Hem de mostrar interès pels seus passatemps, música, hobbies, pel·lícules i la seva forma de veure i viure la vida, amb temps i sobretot sense judici.
En Pedagogia Sistèmica, treballem en profunditat els nostres sistemes d’origen, d’on venim i de la forma que hem arribat per dotar-nos de la força i els valors necessaris per a una vida més humana, i emocionalment sana. Posem consciència en els nostres processos per poder acompanyar en els processos de les persones amb les quals treballem, i així promoure formes de relació que estiguin construïdes des del respecte, per un mateix i pels altres. També ens serveix per veure els límits del nostre acompanyament i evitar en la mesura del possible l’esgotament professional. En el cas d’acompanyament a pre-adolescents i adolescents és important tenir present les nostres forces i també reconèixer els límits.
Jordi Usurriaga Safont
Educador Social. Format en Constel·lacions Familiars, Constel·lacions organitzacionals, Salut sistèmica, Teràpia Gestalt, Psicologia dels Eneatips de Claudio Naranjo, Practitioner en PNL, Teatre terapèutic. Docent i terapeuta de l’Institut Gestalt.
1]Ver “Neuromitos en educación. El aprendizaje desde la neurociencia (2015). Capítulo 9, El sueño: una dulce necesidad cerebral”. AAVV Plataforma Editorial
[2]Funes, Jaume (2018) “Quiéreme cuando menos me lo merezco…porque es cuando más lo necesito. Una guía para padres i maestros de adolescentes.” Columna Edicions.
Formació relacionada: