Per començar, podries explicar-nos breument què són les eines sistèmiques en el context organitzacional?
Hauríem d’explicar primer què és la mirada sistèmica aplicada a les organitzacions. L’enfocament sistèmic es basa en la idea que una organització no és simplement la suma de les parts, sinó un sistema complex en què cada element està interconnectat . Una característica fonamental de la mirada sistèmica és reconèixer les interconnexions entre elements d’un sistema. Els elements no existeixen en aïllament, sinó que estan entrellaçats a una xarxa de relacions complexes. Qualsevol canvi en un element pot tenir efectes en cadena a tot el sistema . És a dir, passem del “manera de pensament lineal” en circular . Tot forma part d’un sistema més gran que al seu temps està interconnectat.
En aquest marc, podríem entendre les eines sistèmiques com els instruments que ens permeten aplicar de manera concreta la mirada sistèmica en una organització per fomentar una comprensió profunda del que està passant, permetent abordar els possibles problemes i promoure canvis positius de manera efectiva.
Quines són algunes de les eines sistèmiques més comunes que s’apliquen al món organitzacional?
Entre les eines sistèmiques més destacades hi ha la “línia del temps d’un equip”, que permet a l’equip prendre consciència dels esdeveniments rellevants a la seva història i visualitzar fets que encara necessiten ser assimilats. Això pot ajudar les persones que integren l’equip a comprendre millor la trajectòria, destacant patrons, tendències i moments crítics. A més de proporcionar una perspectiva històrica, aquesta eina pot ajudar a identificar oportunitats i desafiaments, guiant la presa de decisions i fins i tot promoure el desenvolupament d’estratègies per al futur.
Una altra eina valuosa és la “dinàmica de la papallona per a projectes” que utilitza la metàfora de la metamorfosi de la papallona per abordar el cicle de vida dʻun projecte. Aquesta dinàmica es basa en les quatre etapes del cicle de vida d’una papallona: ou, cuc, capoll i papallona. Cada etapa representa una fase del projecte (i de les persones o departaments que en formen part), des de la concepció fins a la realització, i això ens permet avaluar i comprendre en quina fase es troba, identificar els recursos necessaris en cada etapa i fins i tot anticipar possibles desafiaments. Com una papallona passa per transformacions, els projectes i equips també travessen diferents etapes que requereixen enfocaments específics i recursos adequats. Aquesta dinàmica ens pot ajudar a facilitar la planificació i gestió de projectes en proporcionar-nos una perspectiva sistèmica i cíclica.
També m’agradaria fer esment al “tretralema per a dilemes”, una eina que ofereix una perspectiva única per abordar i explorar dilemes o decisions complexes. A diferència de la típica dicotomia que enfronta dues opcions (això o allò), el tretralema incorpora quatre possibilitats, brindant així una perspectiva més completa i promovent una presa de decisions més informada i conscient. En considerar totes les opcions possibles, s’intenta trobar solucions que no només resolguin el dilema immediat, sinó que també tinguin en compte les interconnexions i les implicacions a llarg termini dins del sistema organitzatiu o relacional en què s’aplica.
Com poden aquestes eines beneficiar les organitzacions?
Podríem dir que les eines sistèmiques no només n’ofereixen una comprensió més profunda de les dinàmiques organitzatives , sinó que també proporcionen rapidesa i claredat per analitzar el que realment passa, permetent elaborar diagnòstics precisos i efectius i, per tant, ajudant-nos a trobar la solució de manera molt més ràpida que altres eines
A més, també faciliten la creació d’ordre i estructura en visualitzar patrons al llarg del temps, identificant àrees de millora i facilitant la implementació de solucions de manera organitzada. I especialment, fomenten la millora en la dinàmica d’equips, enfortint la cohesió i col·laboració , fet que promou un entorn més saludable i sostenible a l’organització.
Com es mesura l’èxit en aplicar eines sistèmiques?
Podríem mesurar l’èxit en relació amb el nivell de benestar, claredat, eficiència i ordre assolits després d’una intervenció. Tant a la pròpia organització com a l’equip/s que la integra. Aquests indicadors inclouen la millora en la dinàmica d’equips, reflectida en una cohesió i una col·laboració més gran, d’una manera més sostenible, sana, amb un objectiu comú… cosa que fa que l’organització funcioni d’una millor manera i sigui més productiva. En definitiva, podríem dir que l’èxit s’evidencia en la millora integral de l’organització, reflectida en aspectes tant quantitatius com qualitatius.
Quins són alguns dels desafiaments comuns que les organitzacions enfronten en implementar aquestes eines sistèmiques?
En implementar eines sistèmiques, les organitzacions s’enfronten a desafiaments. Un dels més comuns és la resistència al canvi, ja que la introducció de nous enfocaments pot trobar oposició a causa de la familiaritat amb mètodes tradicionals. A més a més, la manca de coneixement d’aquestes eines pot generar escepticisme. Tot i que la necessitat d’adaptar-se a un pensament més holístic i circular pot resultar desafiant per a aquells acostumats a enfocaments lineals, l’aplicació d’aquestes eines és una oportunitat de millora.
També és interessant tenir en compte que en el context del nostre país aquestes eines són poc conegudes i, quan es coneixen, sovint es perceben amb estranyesa. En contrast, als països del nord d’Europa, la intervenció sistèmica a les organitzacions ha estat una pràctica establerta durant diversos anys, tant a nivell públic com privat.
Per a les organitzacions que vulguin implementar eines sistèmiques, quines serien les teves recomanacions?
Per poder integrar de manera efectiva les eines sistèmiques és important deixar-se sorprendre, obrir-se a compaginar el coneixement existent que hi ha dins de les organitzacions amb el de la mirada sistèmica. En definitiva, crec que és fonamental fomentar una cultura d’obertura i aprenentatge.
Com creus que aquestes eines evolucionaran en el futur?
Quan vaig començar, fa 15 anys, era impensable que haguéssim arribat tan lluny, encara que, clarament, el món organitzacional donava inputs que calia ampliar la mirada. Estic convençuda que aquestes eines seran part integral de solucions més àmplies, com ara el coaching, la consultoria tradicional, etc., convertint-se en una pràctica essencial per comprendre i abordar la complexitat organitzativa.
Cristina Fusté
Llicenciada en dret. Consultora organitzacional experta en estratègia de negoci i RRHH.
Terapeuta Gestalt. Formada en Constel·lacions Organitzacionals i en Constel·lacions Familiars. Màster Practitioner PNL.
Facilitadora Lego Serius Play.
Formacions relacionades:
Máster en Herramientas Sistémicas y Constelaciones Organizacionales