El ioga sensible al trauma i la teràpia Gestalt són enfocaments terapèutics que s’han mostrat eficaços en el tractament de persones que han experimentat ferides emocionals. Ambdues disciplines se centren en la integració ment-cos i ofereixen eines per abordar els efectes d’aquestes ferides i augmentar el benestar emocional i físic.
Què és Ioga Sensible al Trauma?
El ioga sensible al trauma (YST) és una modalitat que reconeix i aborda les complexitats emocionals i físiques associades amb impactes psicològics, així com altres estats de malestar psíquic i físic. Aquesta pràctica s’ha desenvolupat per crear un espai segur i compassiu per a aquells que han experimentat aquest tipus de ferides.
En adoptar principis fonamentals de respecte, consentiment i autoempoderament, el ioga sensible al trauma s’allunya d’enfocaments tradicionals per adaptar-se a les necessitats específiques de cada individu. Basada en l’evidència, aquesta pràctica ha demostrat que complementa el tractament psicològic o psicoterapèutic dels símptomes associats al trauma complex o estrès post traumàtic (TEPT) entre altres estats de desassossec.
Es fonamenta tant a les Teories del Trauma, a la Teoria de l’Aferrament i aportacions de la Neurociència, així com als components centrals del hatha ioga , on els participants tenen l’oportunitat d’experimentar de forma segura, pràctiques de respiració, moviments corporals i sensitius que propicien la funció interoceptiva i la regulació del sistema nerviós.
Alguns elements del hatha ioga tradicional són modificats per propiciar experiències d’apoderament als participants i cultivar una relació positiva amb el seu cos.
A diferència de moltes classes regulars de ioga, l’YST no utilitza ajustaments físics per influir en la forma física d’un participant. Més aviat presenta oportunitats perquè els participants prenguin les seves decisions en funció d’una sensació sentida del propi cos.
https://www.youtube.com/watch?v=MmKfzbHzm_s&t=10s
Què tenen en comú El ioga sensible al trauma i la teràpia Gestalt?
Per què són rellevants per abordar la regulació del sistema nerviós i les ferides emocionals?
L’YST i la teràpia Gestalt comparteixen un enfocament holístic que reconeix la connexió entre ment i cos. Tots dos aborden les complexitats emocionals i físiques, fomentant l’autoregulació i la consciència del moment present: a l’aquí i l’ara. Ambdues pràctiques respecten la individualitat i adapten els seus mètodes a les necessitats específiques de cada persona, reconeixent la diversitat d’experiències viscudes i promovent l’autoexploració com a part del procés de curació.
La consciència corporal en el ioga i l’exploració de sensacions a la teràpia Gestalt poden ajudar a alliberar tensions emmagatzemades i facilitar l’expressió i el processament de les emocions. L´YST reforça l’abordatge corporal que proposa la teràpia Gestalt.
En què consisteix una sessió de YST?
Un dels elements d’aquesta pràctica són les postures o asanes , però en lloc de centrar-se únicament en la forma física, l’YST integra pràctiques que fomenten la consciència somàtica . Basant-se en la importància de l’elecció i el respecte pels límits personals , s’anima els participants a prendre decisions informades sobre la seva pràctica, sempre es donen opcions a cada proposta, inclosa l’opció d’abstenir-se de certs moviments o postures que puguin, per exemple, desencadenar records dolorosos.
L’objectiu no és fer «bé» les postures , sinó ajudar els participants a notar quins músculs estan actius en diferents moments. Les seqüències es dissenyen per crear un ritme entre tensió i relaxació , cosa que esperem que comencin a percebre a la seva vida diària. Es fomenta l’observació del que està succeint en diferents parts del cos d’una posició a l’altra.
La respiració conscient té un paper central en aquesta metodologia. L’atenció plena a la respiració pot ajudar a restablir la connexió amb el cos, disminuir la resposta de lluita o fugida i promoure un sentit de seguretat. Observar la nostra respiració ens manté al present, perquè no podem respirar en el futur ni el passat.
Les tècniques de relaxació, com ara la relaxació progressiva i la visualització guiada , també són eines valuoses per alliberar la tensió acumulada.
A més a més, reconeix la diversitat d’experiències traumàtiques i evita la presumpció que una sola aproximació funciona per a tothom. S’adapta a les necessitats específiques de cada individu, reconeixent que allò que pot ser curatiu per a una persona podria ser desencadenant per a una altra.
- el ioga sensible al trauma busca empoderar els participants perquè es converteixin en agents actius del seu procés de curació.
- Fomenta l’autoexploració, l’autoacceptació i l’autocura, aquesta pràctica contribueix a la reconstrucció de la relació amb el cos i la ment, promovent la regulació del sistema nerviós i el benestar integral.
Quina és la importància d’establir una connexió amb el nostre cos?
Una de les lliçons més clares de la neurociència contemporània és que la nostra percepció sobre nosaltres mateixos està ancorada en una connexió vital amb el nostre cos. No ens coneixem totalment a nosaltres mateixos mentre no puguem sentir i interpretar les nostres sensacions físiques; necessitem registrar i actuar sobre la base d’aquestes sensacions per navegar de forma segura per la vida.
Encara que la insensibilització (o la recerca de sensacions compensatòries) pugui fer que la vida sigui tolerable, el preu que paguem és que perdem la consciència del que passa al nostre cos i, amb això, la sensació d’estar totalment i sensorialment vius.
En reconnectar amb les necessitats del nostre cos, desenvolupem una capacitat renovada per estimar-nos més sincerament. Aquesta autenticitat pot portar la nostra atenció cap a aspectes com la salut, la dieta o la gestió del temps, generant una cura pròpia espontània i natural, impulsada pel desig i no tant per obligacions externes. En definitiva, la reconnexió somàtica ens pot permetre gaudir del plaer intrínsec de cuidar-nos a nosaltres mateixos.
Com té lloc la connexió corporal? A què ens referim quan parlem d’establir o reforçar aquest vincle somàtic?
Un dels punts principals en què es basa la connexió amb el cos és la nostra capacitat d’interocepció. Entenem per interocepció a la percepció de l’estat intern de l’organisme , aportant informació sobre el funcionament o la disfunció de les vísceres i els òrgans interns. És un sentit que ens ajuda a mantenir l’homeòstasi o l’equilibri corporal i emocional.
Les emocions són sensacions físiques, sents alegria al teu pit, sents un nus a la gola o a l’estómac… Tot el que sentim dins o fora del nostre organisme és una forma de comunicació del nostre cos, assenyalant necessitats particulars que cal abordar i expressar. Tracta de pensar en les teves emocions fortes com a formes de comunicació que alguna cosa necessita ser atès en tu.
Per desenvolupar la sensació de calma i alleujament, volem adonar-nos del que diu el nostre cos en forma de sensacions, i després processar i alliberar l’experiència a nivell mental i físic. Desenvolupar la capacitat interoceptiva és un dels punts centrals del ioga sensible al trauma.
Ioga sensible al trauma i teràpia Gestalt: dues eines sinèrgiques.
En definitiva, el ioga sensible al trauma i la teràpia Gestalt emergeixen com a poderoses eines sinèrgiques en l’abordatge de ferides emocionals, prioritzant la integració ment-cos per potenciar el benestar integral. Aquests enfocaments, recolzats per principis de respecte, autonomia i adaptabilitat, ofereixen vies efectives per a l’autoregulació i la connexió somàtica.
El ioga sensible al trauma, arrelat en teories del trauma, la neurociència i el hatha ioga, es presenta com una pràctica fonamentada a l’elecció conscient, permetent als participants explorar, acceptar i tenir cura del cos de manera autèntica. La teràpia Gestalt, igual que l’YST, se centra en l’experiència present i l’expressió emocional, consolidant-ne l’enfocament holístic.
La connexió corporal, essencial per a l’autoconeixement i el benestar, es materialitza a través de la intercepció, la percepció de les sensacions internes. Aquest vincle propicia l’autenticitat, l’autocura i el plaer intrínsec d’atendre les nostres necessitats físiques i emocionals.
En resum, aprendre a viure en plenitud implica reconèixer i nodrir aquesta connexió amb el nostre cos , i l’YST juntament amb la teràpia Gestalt s’erigeixen com a aliats fonamentals en aquest viatge cap a l’autocura, l’autoregulació i l’harmonia integral.
Laura Muñoz
Terapeuta Gestalt especialitzada en trauma i abordatge corporal. Professora de ioga, meditació i ioga sensible al trauma. Estudis de medicina general. Psicòloga en formació. Formació al programa SAT. Membre adherent AETG.
Formacions relacionades: