Com vèncer pors i fòbies

Tot i que el model estratègic compta ja amb més de mig segle d’experiència, continua sent una línia terapèutica força desconeguda a nivell general, malgrat els òptims resultats obtinguts, especialment a la teràpia per vèncer pors i fòbies.

El model neix a principis dels anys 70 al Mental Research Institute (MRI) de Palo Alto a Califòrnia a partir de tres fonts principals: el model familiar sistèmic, l’epistemologia constructivista i el treball clínic de Milton Erickson. Va anar evolucionant de manera gradual i paulatinament es va configurar en diverses línies d’intervenció (la teràpia breu de resolució de problemes; la teràpia breu centrada en solucions, entre d’altres).

Quan les pors i fòbies són un problema

La pedra angular del model estratègic són les “solucions intentades disfuncionals”. En altres paraules, tots tenim modalitats de percebre i reaccionar davant de la realitat, modalitats que es converteixen en redundants en la relació de cada persona amb si mateixa, amb els altres i amb el món. Es considera que qualsevol intent de solució reiterat que no resol el problema ho complica i ho manté en el temps, configurant una modalitat redundant de percebre la relació amb la realitat i de reaccionar-hi davant d’ella amb «solucions intentades disfuncionals»^[1] que generen el cercle viciós que manté el problema.

Teràpia estratègica per vèncer pors i fòbies

La teràpia breu estratègica tracta de resoldre els problemes humans com més aviat millor i de la manera més eficaç i eficient, on la persona pateixi el mínim possible i amb el mínim esforç. Per això treballa amb la persona en la manifestació del seu problema «aquí i ara», davant d’altres models tradicionals que treballen a la recerca de les causes en el passat.

El model estratègic és flexible perquè cada persona necessita «un vestit a mida», autocorrectiu, és a dir, es corregeix a cada moment segons els efectes produïts de sessió a sessió durant el procés de canvi, mantenint el que funciona i rectificant el que no funciona . Es basa en l’excel·lència comunicativa del terapeuta, la feina des de la perspectiva de les lògiques no ordinàries i la interacció ajustada a cada cas entre l’expert en el problema (el client) i l’expert en les tècniques del model estratègic (el terapeuta).

La gestió estratègica de les emocions

Encara que la teràpia estratègica, per definició, és breu, no implica que sigui fàcil o poc profunda, com se l’ha acusat en diferents fòrums. Així mateix, persones que no coneixen bé el model consideren que la teràpia estratègica no treballa amb les emocions i res més lluny de la realitat! Podríem dir que la teràpia estratègica treballa sobretot amb les emocions, però des d’un enfocament diferent d’altres línies terapèutiques. De fet, la teràpia estratègica és coneguda principalment per ser la més eficaç i eficient per superar pors i fòbies.

Vèncer la por amb estratègies idònies

Totes les emocions exerceixen una funció determinada en la gestió de la supervivència humana, però potser la més directament lligada a la pròpia supervivència com a ésser viu és la por. La por és l´emoció humana essencial més primitiva i una de les que compartim amb molts animals. La por ens salva la vida. Per això, es desencadena davant de qualsevol situació o estímul, real o imaginat, percebut com a potencialment perillós, per posar l’organisme en guàrdia i preparar-lo per lluitar o fugir. La por s’activa davant d’aquestes situacions potencialment perilloses o estímuls condicionats (apresos), que poden ser molt variats i, per descomptat, mancar objectivament de perill (com quan tenim por a les formigues o a la pronunciació d’una determinada paraula, etc.).

Quan el que està en joc és la vida, els éssers humans posem en marxa mecanismes de lluita o de fugida que bloquegen o desconnecten tota la nostra part racional ja que aquesta és molt més lenta a l’hora de prendre decisions i allò que necessitem és rapidesa de decisió (per exemple, si caminant pel camp alguna cosa es mou a l’herba, primer fem un salt enrere i després ens adonem de si és una serp o un pal); podem dir que sobre un 80% de les intervencions terapèutiques s’adrecen a vèncer una fòbia o, d’alguna manera, relacionades amb l’emoció de la por.

Vèncer la por patològica

La por és un continuum que es distribueix a través d’una dimensió que va des d’una petita preocupació fins a la màxima expressió de la por a l’ésser humà: el pànic. El que determina que una preocupació es resolgui o es desplaci fins a convertir-se en una fòbia incipient o acabi en atacs de pànic dependrà del que la persona intenti per vèncer la fòbia o la por; si el que fa la persona per vèncer la por funciona, no s’agreujarà, però qualsevol intent de solució que no resolgui el problema^[2] , l’acabarà agreujant.

Tetralogia de la por

Els éssers humans som tots molt diferents i alhora som tots molt iguals. Això vol dir que, quan tenim por, a tots se’ns mobilitzen els mateixos mecanismes neuronals, els mateixos mecanismes hormonals, potser amb petites variacions qualitatives i quantitatives que estableixen les diferències individuals. Però també a l’hora de reaccionar per vèncer la por, pel que fa al que pensem i fem, també aquí som molt diferents i molt iguals; diferents als matisos, iguals a les categories. És a dir que si, per exemple, jo pateixo claustrofòbia, segurament sentiré, pensaré i actuaré de manera molt similar a una altra persona que també pateixi el mateix. Pel que fa a matisos, probablement visquem de manera diferent la problemàtica, però quant a categories generals, segurs que ens sentim identificats amb l’altra persona.

Pel que fa a les solucions intentades que acostumem a posar en marxa per vèncer la por, també aquí trobem matisos diferents en categories iguals. Els éssers humans tenim un repertori no gaire extens de solucions intentades que són universals per a la por; és a dir, podem anticipar sense «por» a equivocar-nos molt quines possibles reaccions tindran les persones davant una situació de por. Parlem anteriorment que el nostre programari animal està preparat bàsicament per a unes poques respostes que solen ser: lluita, fugida, immobilitat i submissió; doncs bé, des del punt de vista estratègic hem destil·lat al cap dels anys una sèrie de solucions intentades redundants en les problemàtiques de la por, les hem agrupat en quatre categories, i les hem anomenat la tetralogia de la por: evitar, demanar ajuda, controlar i socialitzar/informar-se^[3] .

Canvis estratègics per vèncer la por

Com a introducció a la intervenció, i com a reflexió conceptual, reiterem que l’enfocament estratègic, més enllà de tota la seva sofisticació teòric/filosòfica/pràctica, està basat i es vol basar en dues premisses simples, recordeu: si una cosa funciona, no la toquis; si una cosa no funciona, fes alguna cosa diferent. La idea central de la intervenció estratègica és identificar les solucions intentades que mantenen el problema, muntar un pla d’acció perquè la persona interrompi les solucions intentades i proposar altres solucions que sí que siguin funcionals per vèncer la por.

Si l’objectiu últim de qualsevol intervenció d’ajuda de qualsevol corrent en els temes de por és augmentar la qualitat de vida, aleshores què ens diferencia els uns dels altres?

La diferència radica en el camí escollit per cadascú per assolir l’objectiu; cada orientació decideix fer un camí diferent. L’objectiu d’una intervenció estratègica per vèncer la por és aconseguir, utilitzant un llenguatge persuasiu i altres tècniques, que la persona sigui capaç de mirar la por a la cara i a través d’un pla meticulós de petites exposicions acompanyades de determinades tècniques, tingui una una altra, petites experiències d’èxit. Les tècniques més utilitzades en general estaran construïdes sobre la base de lògiques no ordinàries (paradoxa).

Exposició a la por, però amb recursos funcionals

Alguns corrents pretenen que la persona s’exposi a les seves pors i fòbies al·ludint a raons lògiques, és a dir, primer s’han de convèncer que les seves pors i fòbies o no tenen sentit o són desproporcionades, i després es podran exposar. En el model estratègic aquesta idea de «quan entenguis podràs canviar», està invertida, ja que pensem que la lògica racional tradicional no encaixa en un primer moment amb «l’idioma de la por», el nostre lema sol ser «canvia per entendre», ja que por sol ser molt resistent a la lògica tradicional i primer intentem generar experiències d’èxit en l’afrontament a la por amb tècniques de vegades una mica sofisticades i després completem el treball amb una entesa racional del perquè d’aquesta «manera» estratègica d’abordar el món de les pors i fòbies.

L’exposició consisteix a enfrontar-se a aquells estímuls i situacions que produeixen preocupació, ansietat, por i/o pànic, amb l’objectiu d’aprendre a gestionar aquesta ansietat i demostrar-se que allò que es temia no passa o no passa amb tanta intensitat. Aquestes exposicions, repetides, afavoriran l’extinció i/o la disminució de les reaccions d’ansietat i pànic, que aniran desapareixent o disminuint a mesura que ens enfrontem a les situacions temudes. Podem exposar-nos de diferents maneres i en diferents intensitats en funció de l’objectiu i les característiques de la situació i la persona, per exemple, ens podem exposar només amb la imaginació, o amb l’acció, acompanyats o sols, etc. Però, en tot cas, l’exposició és «el contrari» de la solució intentada disfuncional d’evitar.

^[1] El constructe de solucions intentades disfuncionals és el reductor de complexitat característic de l’enfocament estratègic gràcies al qual podem aconseguir canvis en temps breus.

^[2]Aquest és el constructe de «solucions intentades disfuncionals», allò que la persona (i el seu entorn) ha posat en pràctica per intentar vèncer la seva por i que no li ha funcionat.

^[3]Les solucions intentades, com a concepte, no són rígides, és a dir, que no són ni bones ni dolentes en si mateixes, ni correctes ni incorrectes; depèn del resultat en cada cas concret, de manera que una mateixa categoria de solucions intentades, com la categoria de l’evitació, pot ser funcional en uns casos i disfuncional per a altres, pot ser funcional per a determinades persones en un moment i disfuncional per a d’altres en moments similars, és a dir, el concepte de solució intentada és un concepte relatiu, que opera sempre en el punt concret i que es regeix pel criteri de la funcionalitat.

Per aprofundir en el model estratègic, en aquest vídeo Santi del Olmo i Adela Resurrección, formadors de l’àrea d’Intervenció Estratègica, ens parlen sobre com aquest enfocament ofereix solucions pràctiques, promovent canvis efectius i la millora de la qualitat de vida.

Adela Resurrección

Formacions relacionades:

Cómo vencer los miedos: Herramientas estratégicas para la gestión de los miedos y fobias

Per estar informat de l’actualitat pots seguir-nos al nostre Instagram.