Un dels desafiaments recurrents com a docents en una aula és l’abordatge de les dificultats d’aprenentatge. Afortunadament, existeixen protocols i es poden establir pautes d’actuació específiques per a cada cas. En la nostra labor com a mestres o docents, és fonamental abordar aquestes situacions de manera professional, oferint el suport necessari perquè totes les persones tinguin igualtat d’oportunitats en el seu procés d’aprenentatge.
¿Què són les dificultats d’aprenentatge?
El nostre cervell té la capacitat de modificar el seu disseny de xarxa, canviant les seves connexions per unes altres que li aportin una major eficàcia. D’aquesta manera, anem adquirint coneixement del món que ens envolta i dominant noves habilitats intel·lectuals i neuromotores, aprenent nous coneixements que donaran forma i significats als anteriors. Així, cada nuevo aprendizaje nos dispone y potencia para otro nuevo aprendizaje (Dhers, 2019).
Malgrat això, de vegades es presenten dificultats en aquest procés d’adquisició i domini de nous coneixements i habilitats, trobant-nos amb el que anomenem “dificultats d’aprenentatge”. Actualment, en l’àmbit psicoeducatiu, les dificultats d’aprenentatge fan referència a aquelles dificultats relacionades tant amb l’aritmètica, com amb l’àmbit de la comprensió lectora (Defior et al., 2015).
Tipus de dificultats d’aprenentatge
Segons Romero i Lavigne (2005), existeixen cinc grups diferenciats de dificultats d’aprenentatge. Tres d’aquests estan atribuits a condicions intrínseques dels alumnes, possiblement degut a disfuncions neurològiques com el TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat), DIL (Discapacitat Intel·lectual Límit) i les DEA (Dificultades Específiques d’Aprenentatge).
Aquests trastorns provoquen retards en el desenvolupament de funcions psicològiques bàsiques per a l’aprenentatge (com l’atenció, la memòria de treball, el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge, etc.). I dins de les “Dificultats Específiques d’Aprenentatge (DEA) concretament es parla de la dislèxia, la discalcúlia, la disgrafia i dificultats amb les matemàtiques. En algunes classificacions per a aquests tres grups de dificultats es parla de trastorns, ja que s’arrosseguen al llarg de la vida, el desenvolupament neurològic s’ha vist afectat i són presents des del mateix moment del naixement.
Les altres dues circumstàncies es defineixen com a Problemes Escolars (PE) i Sota Rendiment Escolar (BRE) i poden (i solen) ser extrínsecs a l’alumne/a, és a dir, deguts a factors socials. Parlem principalment de la inadequació de pautes educatives familiars, privació social i/o cultural, tracte i desenvolupament inadequat, desatenció, desestructuració familiar i/o social, pautes culturals, etc. Aquests es “classifiquen” més com a problemes socials, si bé la incidència pot afectar i ser present al llarg de la vida (només fa falta repassar literatura al cas com pot ser “El nen que va ser criat com un gos” de Bruce Perry i Maia Szalavitz). En aquests casos, avui dia, parlaríem més de traumes
Encara que les dificultats d’aprenentatge poden revelar-se al llarg de la vida, avui dia, el més freqüent és que es detectin en les etapes d’escolarització, tant per la creixent incidència d’aquest tipus de trastorns en els nens i nenes, així com per la perspicàcia i experiència dels i les docents.
Mirada sistèmica
Quan ens endinsem a investigar i/o documentar-nos sobre les dificultats d’aprenentatge ens trobem amb una àmplia diversitat de models i les discrepàncies entre diferents corrents. Alguns autors argumenten que els procediments d’actuació estan clarament definits, uns altres, que seria recomanable aplicar els descobriments de la neurociència i, alguns, ho associen a un model mèdic en què es classifica tot esdeveniment individual i/o social i el que se surt de la “normalitat” queda categoritzat com a patològic.
En aquest sentit, la Pedagogia Sistèmica ens convida a reflexionar i a reconèixer aquestes dificultats en l’aprenentatge, que van molt més allà del que queda exposat a simple vista. D’aquesta manera, la mirada sistèmica, a través d’un enfocament integrador, posa èmfasi en les fortaleses i capacitats en lloc de centrar-se exclusivament en les dificultats i mancances de les persones. A més, subratlla la importància de com percebem a aquests alumnes i com els tenim presents en les nostres ments i cors.
Com bé ens diu la Teoria de Sistemes, el concepte de circularitat posa de manifest la interconnexió que tenim tots els que pertanyem a un sistema, i com ens veiem afectats totes les parts de la interacció amb la resta. La circularitat sabem que també funciona encara que les persones objecte de les nostres paraules i/o pensaments no siguin presents. Per tant, tot allò que parlem, la forma en com ens referim a aquesta mena d’alumnes, com pensem en ells, els afectarà. D’aquesta manera, la Pedagogia Sistèmica ens posa en alerta dels nostres propis prejudicis, o almenys ens convida a ser més conscients, a ser més acurats amb les nostres paraules i a mantenir una actitud positiva, integradora, i a cuidar els nostres pensaments, perquè fins i tot amb aquests podem afavorir els processos dels nostres alumnes..
A més de treballar les parts més instrumentals de les dificultats d’aprenentatge amb aquests alumnes, és imprescindible ser conscient de les nostres expectatives aportant, a més del nostre treball extern, un posicionament intern de confiança en els recursos i processos d’aquests alumnes i alumnes.
Com exposa Angélica Olvera, “És la interrelació del procés de treball personal dels mestres/as, el treball amb els alumnes i la contextualització dins dels ordres de l’amor d’uns certs continguts curriculars a nivell educatiu, juntament amb la necessària inclusió dels pares d’alumnes dins del procés d’educació” (Olvera, 2004).
I a tall de reflexió, serien també classificables com a “dificultats en l’aprenentatge” les dificultats d’aquells nens i nenes que a l’efecte d’intel·ligència no tenen mancances, sinó més aviat tot el contrari, com són els nens amb altes capacitats? Com tractem als nens i nenes amb neurodivergències, i si a més tenen una doble o triple excepcionalitat (més d’una divergència de desenvolupament)?
Com diu Christiane Wells (Doctora en Psicologia), vivim en la societat del capacitisme, i tot aquell que se surti de la normalitat cal procurar compensar cap a la capacitació de la normalitat. Quan apliquem la mirada sistèmica ens centrem en les seves fortaleses i que amb aquestes siguin capaces de viure una vida plena i present.
Bibliografia:
Defior, S., Serrano, F., & Gutiérrez, N. (2015). Dificultades específicas de aprendizaje. Síntesis.
Dhers, P. (2019). Dificultades en los aprendizajes. Hologramática. Facultad de Ciencias Sociales, Volumen 3 (31), 3-31.
Olvera, Angélica (2004): Módulo III del Diplomado en Pedagogía Sistémica celebrado en el CUDEC. CUDEC (Centro Universitario Doctor Emilio Cárdenas).
Romero, J.F. i Lavigne, R. (2005) Dicultades en el Aprendizaje: Unificación de Criterios Diagnósticos. I. Definición, características y tipos. Consejería de educación, Junta de Andalucía.
Jordi Usurriaga Safont
Educador Social. Format en Constel·lacions Familiars, Constel·lacions Organitzacionals, Salut Sistèmica, Teràpia Gestalt, Psicologia dels Eneatips de Claudio Naranjo, Practitioner en PNL, Teatre terapèutico. Docent i terapeuta de l’Institut Gestalt.
Formació relacionada amb la Pedagogia Sistèmica: