En el context actual, caracteritzat per la incertesa i els canvis constants, sorgeixen interrogants rellevants al voltant de la identitat masculina i les relacions entre homes. Com soc home Ara, en aquests temps convulsos? Com soc home Aquí, en aquesta part del planeta? Són dues preguntes que ens fem sense tenir una resposta ferma, ni segura. Encara n’hi ha una altra: Com em relaciono, des d’aquesta incertesa masculina, amb altres homes?
Per abordar aquestes qüestions i avançar cap a respostes més satisfactòries, hem identificat un camí que considerem essencial: la creació d’un espai de diàleg i exploració en conjunt entre homes. Aquest espai, en la nostra concepció humanista i gestàltica, és el que anomenem un “Cercle d’Homes.” Es tracta d’un espai tant físic com emocional dissenyat per facilitar el contacte genuí entre individus de diverses masculinitats. Aquí, els participants poden experimentar una trobada autèntica i transparent, sense temor a ser jutjats o limitats per ideologies, normes socials, o preconcepcions sobre el que significa ser un home. En aquest espai, tant tu com jo, com a homes, podem alliberar-nos de les convencions, descansar dels costums de ser i alhora, honrar la nostra singularitat. Això ja és nova masculinitat.
Aquest enfocament representa una perspectiva de “nova masculinitat.” Com a facilitadors amb experiència en la teràpia Gestalt, treballadors socials i coaches, hem tingut l’oportunitat d’acompanyar nombrosos homes, especialment des de la pandèmia. Molts d’ells es trobaven en una crisi d’identitat, de masculinitat. Una concepció de la masculinitat obsoleta que necessita ablandar les muralles de l’ego i ampliar la nostra mirada per, per exemple, aprendre a demanar ajuda, admetre les nostres limitacions i expressar els nostres dubtes i vulnerabilitats de manera autèntica. En fer-ho, descobrim una nova font de fortalesa.
És important destacar que, en les nostres experiències, hem observat la quantitat de recursos amagats que es destapen en sessions individuals, però sobretot en les trobades grupals. Aquests conviden a desenvolupar recursos relacionals, com ara la tendresa, la paraula amable o l’actitud col·laborativa, que cobren una dimensió enorme i contagiosa quan les practiquem en comunitat. A més, el seu impacte s’estén més enllà de cada individu, influint positivament en els seus respectius entorns.
També cal destacar que, a través d’aquests espais de trobada, la recerca no se centra en l’obtenció de respostes concretes, sinó en l’exploració de les essències que conformen la identitat masculina en un món en constant canvi. Les respostes que volem no són un producte; som cercadors d’essències.
L’impacte del patriarcat en la masculinitat
És un fet reconegut que el patriarcat ha exercit una influència significativa en la construcció de la masculinitat contemporània. Sota aquesta influència, els homes han estat emmotllats en una sèrie de rols i actituds que sovint s’han associat amb la fortalesa, la competitivitat i la recerca constant d’un estatus d'”home fort.” Aquest enfocament ha portat a la supressió d’emocions, la desconfiança en les relacions basades en la tendresa i la cura, i la promoció d’una imatge de masculinitat que s’assembla més a la de l’heroi, el guerrer, el caçador i el proveïdor.
A més, el patriarcat ha trobat en les institucions educatives un vehicle per perpetuar l’estereotip de l’home dominant. En aquest context, s’ha privilegiat el desenvolupament de la ment racional en detriment de la ment emocional i instintiva. Fins i tot en societats democràtiques, el patriarcat ha demostrat una notable adaptabilitat per mantenir la seva presència en la política, l’economia, la ciència i la cultura, sovint emmascarant la seva influència darrere de discursos políticament correctes.
Els valors que s’han imposat com a requisits d’una masculinitat tradicional es caracteritzen per ser reeixits, controladors, eficients, lògics, resolutius, emprenedors, actius, forts, immutables, auto-suficients i protectors. Aquests valors han contribuït a consolidar una imatge de masculinitat rígida i intransigent, que sovint resulta en una pressió constant per als homes.
Modificar aquests patrons de conducta i creences arrelades no és una tasca senzilla. Els homes hem estat educats en un entorn saturat d’aquestes expectatives, i ens hem convertit en hereus d’una concepció inflexible del que significa ser home. Aquesta rigidesa es manifesta en diverses facetes de la vida, com la ciutadania, la paternitat, les relacions de parella, l’amistat, la participació en la societat i el treball en equip. Aquesta inflexibilitat es percep en la dificultat per confiar en la vida tal com es presenta, en la resistència a acceptar la pèrdua d’identitat quan s’enfronten a situacions com la pèrdua de l’ocupació o el rebuig en relacions sentimentals. Així mateix, es manifesta en la incapacitat per respondre a les necessitats d’amics que busquen suport emocional o per expressar emocions sense restriccions. La rigidesa que caracteritza la masculinitat tradicional ha limitat l’espontaneïtat emocional, i lamentablement, no se’ns ha proporcionat una guia efectiva per aprendre a desenvolupar aquesta faceta de la nostra identitat masculina.
La ferida de ser home aquí i ara.
Aquesta complexa situació és, en essència, una ferida profunda en l’experiència de ser home en l’actualitat. En paraules del Dr. Claudio Naranjo, “Al poder patriarcal no se’l pot vèncer, només sanar. Cal recuperar aquestes parts del cervell ofegades pel tirà que viu a l’hemisferi esquerre”. Cal assenyalar que l’hemisferi esquerre del cervell es caracteritza per la seva funció racional i intel·lectual, sent l’encarregat de processar la informació verbal i numèrica de manera deductiva i lògica. Segons aquesta lògica, l’impacte del patriarcat colpeja en la individualitat, cosa que motiva la necessitat d’emprendre una recerca col·lectiva per explorar i redefinir les nocions tradicionals de masculinitat.
Desubicació i la recerca de nous models de masculinitat
Un terme que ressona de manera significativa en la nostra experiència compartida és la “desubicació.” En un món que brinda una abundant quantitat d’informació i opinions al voltant de diversos models de masculinitat, des dels bons i tòxics fins als heteronormatius i inclusius, s’ha generat una multiplicitat d’etiquetes destinades a classificar els homes en diferents categories d’identitat masculina. La polarització entre les concepcions tradicionals i les més contemporànies de masculinitat ha intensificat el discurs i dificultat el diàleg a tal grau que podria bé fer reviure Fritz Perls, qui ens instaria a participar en diàlegs intensos.
Els actuals moviments socials que exploren les nocions del masculí i femení, així com les identitats de gènere, han plantejat preguntes crucials sobre el significat de la masculinitat, deixant molts homes desubicats. Ens sentim desubicats en com dirigir-nos a una audiència mixta, quan compartim les tasques domèstiques, desubicats en els models de criança, en les funcions de cuidar i d’auto-cuidar-se o en el contacte home-home.
És un repte difícil i estimulant alhora. Ens motiva, inspira, ens empeny a l’aprenentatge.
La importància d’un Cercle d’homes des d’un enfocament Gestàltic
La creació d’un Cercle d’Homes Gestàltic té un propòsit clar. Busquem establir connexions significatives, honrar les relacions humanes, acostar-nos mútuament i aprendre junts. Aquest cercle és un espai que ens permet desbloquejar moviments estancats al cos, alliberar pensaments reprimits en la ment i explorar emocions que han romàs ocultes en l’ànima.
Aquí, la imperfecció és benvinguda, i se’ns entrà a acceptar-nos tal com som. Sentim la mancança de models masculins, de referents i guies que s’adaptin a les nostres necessitats contemporànies. Tot i que en la ficció, en obres literàries, sèries i pel·lícules, abunden aquests models, en la vida real, encara els hem de forjar.
La nostra intenció no és desterrar el vell home interior, sinó atorgar-li un descans necessari. No busquem suprimir-lo, cosa que només alimentaria la nostra tendència a l’autocrítica i el domini, sinó més aviat atorgar-li un respir i transformar la palmadita a l’esquena en una abraçada càlida. El somriure forçat pot transformar-se en una expressió autèntica d’emocions, ja sigui en forma de somriure o plor, o qualsevol altre matís que emergeixi del nostre ésser.
El cercle, metàfora de la trobada i símbol del moviment, esdevé el punt de reunió ancestral. A més, l’enfocament gestàltic ens proporciona un llenguatge i una actitud que valoren la presència de cada individu i la capacitat d’expandir la nostra consciència personal a través del grup, assumint responsabilitat per les nostres eleccions i accions com a adults conscients i lliures. La nostra proposta en aquest Cercle d’Homes s’articula al voltant de tres aspectes fonamentals: el cos, la ment i les emocions.
Seguint la sàvia recomanació de Sòcrates sobre l’autoconeixement i l’autocura, “conócete a ti mismo, cuida de ti”, adaptem aquesta premissa al nostre Cercle d’Homes: “coneguem-nos a nosaltres mateixos, cuidem de nosaltres.”
Homes en realció
Formació relacionada: