Primer de tot definirem que és la Pedagogia Sistèmica. Segons Mercè Traveset, una de les precursores de la Pedagogia Sistèmica al nostre país, al seu llibre La pedagogia sistèmica: fonaments i pràctica ( Ed. Graó, 2007) fa la definició següent:
És una manera nova de mirar l’educació i la nostra actitud respecte a tots els actors de l’acte educatiu: famílies, alumnes, residents, usuaris, educadors, docents i personal de suport.
Aquest enfocament pedagògic intenta crear les condicions idònies perquè l’escola/centre/servei sigui un espai orientat cap a l’ aprenentatge de la vida i perquè les noves generacions puguin fer alguna cosa útil amb el llegat que els ha transmès els seus pares.
Si en la definició incloem els seus orígens, diríem de manera més simplista que es tracta d’aplicar els principis i les comprensions de les Constel·lacions Familiars a l’àmbit educatiu i/o socioeducatiu.
Per tant, segons la Pedagogia Sistèmica el primer que ha d’incorporar el docent amb aquesta mirada és que quan mira els nens i nenes tant d’una aula com en un recurs socioeducatiu [1] , els ha de veure en conjunt, amb el sistema familiar complet, germans, pares, avis, ancestres anteriors ja que a través d’aquests els ha arribat la vida, i una càrrega de vivències i emocions que en conformaran manera de pensar, sentir i fer, el que anomenem a Pedagogia Sistèmica, la Intel·ligència transgeneracional.
Alhora, el docent ha de poder sentir en el seu propi cos també aquells companys de camí que són el seu sistema, i que també han conformat el nucli dur del seu pensar, sentir i fer. Per tant, és incorporar a l’aula tots els components dels sistemes que interactuen. Amb aquesta riquesa, i alhora complexitat, la mirada que es té de les xarxes de relacions que es teixeixen són producte d’una sèrie d’interaccions que van més enllà de la individualitat pura de cada persona.
Un cop establert el camp dactuació i les regles o condicions que es desprenen de la Pedagogia Sistèmica, ens podem preguntar quin és el rol de leducador sistèmic? Principalment com va apuntar la Dra. Angélica Olvera a la conferència inaugural del Congrés Mundial de Pedagogia Sistèmica que es va celebrar a Sevilla el 2005, un dels components de la Pedagogia Sistèmica és ser una pedagogia de “ponts”.
Per tant, l’educador sistèmic ha de procurar que es tendeixin aquests ponts en els diferents vincles que es produeixen a l’àmbit educatiu [2] . I aquests ponts els podríem dividir en dos grans grups, els vinculars i les dimensions educatives.
D’aquestes darreres ja hem apuntat anteriorment la “ Intel·ligència transgeneracional ”, aquella que ens prové dels nostres ancestres i que ens conforma tant de forma explícita com implícita. Tenir-la en compte general sentiments de pertinença, admiració o rebuig, manca de reconeixement i exclusions.
Tres dimensions educatives més que ha de tenir presents l’educador sistèmic són:
- La intel·ligència intergeneracional: la que prové dels vincles establerts amb la família d’origen, ens marca emocionalment de manera intensa.
Aquí es tracta de treballar amb els alumnes l’agraïment, la confiança i la seguretat bàsiques.
2. La intel·ligència Intrageneracional: la que prové i ens uneix als iguals, es manifesta com a lleialtat a la pròpia generació i al context històric que ens toca viure.
3. La Intrapersonal o Intrapsíquica: l’individu com un sistema físico-emocional-mental-espiritual. Per tant, procurar pel desenvolupament integral de les persones a càrrec seu, sense oblidar-se de la seva pròpia persona, ja que l’educador sistèmic també està travessat per aquests quatre tipus d’intel·ligència.
Quan parlem dels vincles l’educador sistèmic ha de tenir presents tots els vincles que es donen en un espai educatiu, i procurar que aquests vincles s’estableixin de la manera més sana possible mantenint una mirada de supervisió perquè estiguin el més equilibrats possible . Sense ànim de ser exhaustius ni excloents passem a enumerar els principals vincles que es donen a l’àmbit educatiu i el paper que l’educador sistèmic hauria d’intentar desenvolupar i/o tenir present:
- Administració educativa i escola (o recurs socioeducatiu): les lleis, els protocols i les directrius que l’Administració, o les diferents administracions, estableixen.
- Família i escola: potser aquesta seria la funció més delicada i alhora la més important, ja que l‟enllaç principal entre la família il‟escola i/o recurs socioeducatiu és l‟educador sistèmic.
- Institució, equip directiu, mestres i personal no docent: en aquest espai vincular serà de vital importància la possibilitat d‟aplicar la mirada sistèmica a tots els àmbits d‟una institució.
- Institució i alumnes: com s’afavoreix el pont perquè aquest vincle de confiança entre un ens eteri com és una Institució i els educands es pugui donar de la manera més fàcil possible. La confiança és un dels pilars dels processos d’aprenentatge significatiu.
- Mestres i mestres [3] : ser pont i facilitador de trobades entre els propis col·legues de professió.
- Mestre i vocació: l’educador i la relació que té amb la pròpia vocació de docent, formador, acompanyant……
- Mestres i alumnes: juntament amb l’enllaç de família i escola, són com dues de les funcions principals i on el rol d’educador ha de posar més focus, sense oblidar-ne la resta, ja que la complexitat de les relacions humanes es veu més àmplia amb la mirada sistèmica ja que es contempla la totalitat de sistemes i els seus avantpassats.
- Alumnes i alumnes: com es pot afavorir que les relacions siguin de manera igualitària i equilibrada entre els educands.
- Alumnes i currículum: ja sigui currículum formal com el no formal. Els educadors estaran especialment atents a no afavorir unes parts d’aquests currículums ia evitar-ne d’altres, segons les preferències personals.
- Entre àrees del currículum: com tenir present aquests ponts a estendre entre diferents àrees curriculars.
I en contemplar els principis sistèmics amb la mirada que Bert Hellinger va aportar, tot això intentant conjugar els protocols i les directrius vigents amb la prevalença de l’experiència, o sigui la mirada fenomenològica. Com va dir Bert Hellinger: La Pedagogia Sistèmica és la reconciliació de l?espècie. Jordi Usurriaga Safont Educador Social. Formado en Constelaciones familiares, Constelaciones organizacionales, Salud sistémica, Terapia Gestalt, Psicología de los Eneatipos de Claudio Naranjo, Practitioner en PNL, Teatro terapéutico. Docent i terapeuta de l’Institut Gestalt.
BIBLIOGRAFIA : Hellinger, Bert (2014) Mirar l’ànima dels infants. .
Editorial Grupo Cudec y Hellinger Science. Traveset, Mercè (2007) La pedagogía sistémica: fundamentos y práctica. Editorial Graó. Traveset, M. y Parellada, C. (2016) Las redes sutiles de la educación.
Las ideas clave de la Pedagogía Sistémica multidimensional.
Editorial Octaedro.
[1] En aquest article ens referim a l’educador sistèmic, independentment d’on desenvolupi la tasca educativa, sigui un recurs de l’educació formal, com de la no formal. [2] En aquest article quan fem servir el terme “àmbit educatiu” ens referim indistintament a l’educació formal (reglada a escoles, Instituts, Universitats) com a l’educació no formal (aquella que es dóna en recursos socioeducatius relacionats amb Serveis Socials o de atenció a persones amb necessitats especials socioeducatives). [3] Amb aquesta expressió de “mestres i mestres” volem reflectir tots aquells professionals que poden arribar a realitzar les seves funcions en espais educatius o socioeducatius: mestres, docents d’Institut, educadors socials, treballadors socials, pedagogs, psicopedagogs, psicòlegs, mestres de educació especial, auxiliars educatius, integradors socials. El gènere emprat a la redacció del present article es presenta en format masculí com una forma més simple de lectura.
Formació relacionada:
Per estar informat de l’actualitat, pots seguir-nos al nostre instagram