“Coneix-te a tu mateix”, la màxima inscrita al Temple d’Apol·lo a Delfos, continua vigent al llarg dels segles com una crida a l’autodescobriment.
El coaching és més que una metodologia d’acompanyament; és una manera d’explorar, descobrir i connectar amb el nostre veritable SER. De vegades vivim desconnectats de la nostra essència, actuant des de creences limitants o des d’expectatives externes que ens allunyen dels qui realment som. El coaching ens convida a connectar amb la nostra pròpia essència, revifant allò que ens fa únics i potenciant les nostres capacitats per viure de la manera que volem.
En fer-nos conscients del nostre potencial, és molt probable que obrim les portes a una transformació personal profunda. Des d’aquesta connexió, podem començar a construir la nostra vida no des del que creiem que hauríem de ser, sinó des dels que som realment. El coaching, en essència, podríem dir que és l’art d’acompanyar les persones en el viatge cap a la seva autenticitat.
Coaching: del present cap al futur
El coaching parteix del present per construir un futur el més alineat possible amb la nostra essència. Aquesta és una de les principals distincions amb la psicoteràpia que sí que busca aprofundir en les experiències passades per buscar-ne una sanació.
El coaching treballa des d’un enfocament orientat a l’acció: ajuda les persones a conèixer-ne el potencial, identificar-ne els valors i transformar-ne les creences limitants. Una de les característiques essencials del coaching és la seva capacitat per crear un espai segur on podem explorar les nostres emocions, qüestionar els nostres pensaments i redescobrir el nostre potencial. Aquest espai, combinat amb un clima de confiança i una escolta activa, és el punt de partida per a una transformació profunda.
El coaching també és una eina poderosa per a la manera de relacionar-nos amb la nostra pròpia vida, ja que no és estrany que els que comencen aquest procés, en general, no només transformen la seva manera de veure’s a si mateixos, sinó també la manera com actuen al món. Des d’aquest lloc, el coaching com a eina de lideratge cobra vida, ja que ens ensenya a influir positivament al nostre entorn i als altres .
Coaching com un art: Bufar brases
Al seu llibre “L’art de bufar brases”, Leonardo Wolk descriu el coaching com la capacitat d’avivar el foc intern de les persones , ajudant-los a reconnectar-se amb els seus somnis, valors i propòsit. Aquesta metàfora, per a mi personalment captura l’essència del coaching i representa molt la meva experiència com a coach, ja que no es tracta d’encendre alguna cosa nova, sinó d’avivar el que ja és present en el client. El client es coneix de tota la vida i és qui té les seves respostes, nosaltres som els qui l’acompanyem a avivar aquest foc novament.
El coaching , en aquest sentit, és una dansa entre emocions, cos i ment, un espai on l’aprenentatge i el canvi s’entrellacen per crear alguna cosa nova.
Conèixer les nostres pròpies trampes
En un món on les exigències són cada vegada més grans, on ens van ensenyar que certes formes de Ser són més valorades que altres, on ens van educar que “som més estimables” si ens comportem d’una manera o altra, si pensem així ens acceptaran més si pensem d’una altra manera, és normal que hàgim fabricat una sèrie de màscares, pensaments, creences i maneres de veure el món que no són necessàriament autèntiques, són útils, ni estan alineades amb la nostra essència. Per arribar al nostre veritable potencial, també cal reconèixer el que ens limita a ser nosaltres mateixos. Això implica identificar les creences limitants i els sabotejadors que ens frenen el desenvolupament normal del nostre potencial. Aquestes creences, moltes vegades heretades o arrelades per experiències passades, poden distorsionar la nostra percepció de la realitat i de nosaltres mateixos. Com diu Byron Katie: “No som les nostres creences, però actuem com si ho fóssim”.
El coaching ens convida a qüestionar aquestes creences, desafiant-nos amb preguntes poderoses i un treball profund de reflexió. Aquest procés no només ens dona la possibilitat d’alliberar-nos de cadenes invisibles, sinó que també ens dona més claredat per actuar segons el que realment valorem i som. Per això és fonamental crear un espai sagrat i íntim de confiança per permetre un procés d’honestedat i transformació.
Canvi d’observador, canvi amb accions
Un dels desafiaments fonamentals del coaching és la possibilitat del canvi observador. Cadascú de nosaltres interpreta el món des d’una subjectivitat des d’un lent únic, com deia Humberto Maturana, hi ha tantes realitats com sistemes nerviosos”. Aquesta única manera de veure el món està format per les nostres experiències, creences i emocions, les quals el coaching ens desafia a integrar altres perspectives i ampliar la nostra visió, que permet veure noves possibilitats per a les nostres vides.
En produir-se aquest canvi d’observador, en veure altres perspectives i obrir noves possibilitats, es generen instàncies per desenvolupar-se de manera diferent, cosa que, sumada a accions concretes, fan possible que aquesta transformació sigui més real. En aquest punt, el coaching funciona com un pont entre la reflexió i el fer. A través de plans d’acció alineats amb els nostres valors i objectius, podem fer una vida.
Construir des de qui som
Al final, el coaching ens recorda una veritat essencial: la nostra vida es construeix des dels qui som, no dels que creiem que hauríem de ser. En aquest camí, aprendre a reconèixer la nostra essència, connectar amb les nostres emocions i alinear les nostres accions amb els nostres valors ens permet viure una vida més autèntica i satisfactòria.
Que no és coaching
Un dels punts més emblemàtics que cal aclarir és la distinció entre coaching i el que no ho és. El coaching no és assessorament, ni mentoria ni teràpia. A diferència d’aquestes disciplines, el coaching no ofereix cap resposta ni consells directes; en canvi, s’enfoca a acompanyar l’individu en un procés d’autodescobriment i empoderament personal. Tampoc no es tracta d’imposar solucions, sinó de facilitar un espai perquè la persona identifiqui els seus objectius, explori alternatives i prengui decisions informades. Aquesta distinció és clau per entendre el veritable valor del coaching com a eina de desenvolupament.
La importància de professionalitzar-se al coaching
En un món en canvi constant, on les persones busquen sentit i direcció, el coaching s’ha convertit en una eina poderosa per acompanyar processos de transformació, cosa que fa indispensable la seva professionalització. Formar-se en coaching garanteix un coneixement sòlid de metodologies i eines, tot respectant principis ètics i millors pràctiques.
Un coach professional no només actua des de la intuïció o l’experiència, sinó que fonamenta el seu treball en teories provades, models efectius i habilitats que generen confiança i professionalisme. Professionalitzar-se no és només un benefici personal, sinó una responsabilitat envers els qui confien en el procés. Ser un coach professional implica compromís amb el creixement dels altres i amb una societat més conscient.
Escollir una formació rigorosa és clau per transformar el coaching en una pràctica professional sòlida. Una bona formació ensenya eines, gestiona diferents realitats (clients particulars o organitzacions) i proporciona l’estructura necessària per construir una pràctica sostenible i comprendre com entrar al món laboral.
Els diferents tipus de coaching i la seva importància
El coaching s’adapta a diverses necessitats i contextos, oferint diversos enfocaments específics com el coaching sistèmic , el coaching d’equips . Cadascun aporta eines úniques que enriqueixen la pràctica i amplien la capacitat del coach per acompanyar processos de transformació.
El coaching sistèmic permet comprendre les dinàmiques i les relacions dins d’un sistema, ja sigui una família, un equip o una organització. Aquest enfocament ens convida a mirar més enllà dels individus per explorar la complexitat de les interaccions, oferint una perspectiva més profunda i holística. D’altra banda, el coaching d’equips se centra a potenciar la cohesió i l’efectivitat grupal, ajudant a assolir objectius col·lectius mentre s’enforteixen les relacions i es fomenta la col·laboració.
Formar-se en aquests enfocaments no sols amplia les habilitats del coach, sinó que també permet tenir més perspectives a l’hora d’acompanyar diferents processos.
La teva decisió
Voleu formar part d’aquest viatge? Aquest any, atreveix-te a descobrir el teu veritable potencial ia transformar la teva vida amb el poder del coaching. El teu futur comença avui.
“Un viatge de mil milles comença amb un sol pas”. (Lao Tse)
Formacions relacionades:
Álvaro Pérez Pooley
Coach ACC per ICF
Per estar informat de l’actualitat, pots seguir-nos a les nostres xarxes: instagram i linkedin